Ulisses20

L’autobús arriba a la fira del llibre de València a les onze. Ha fet una volta sencera a la ciutat, per la ronda Nord. Just acaben d’obrir les parades. I els xiquets porten damunt l’emoció suma de moltes emocions diverses: és dia d’excursió i és dia de fira, tenen autonomia per portar diners a la butxaca (deu euros) i la llibertat de triar llibre, llibres més bé, perquè n’hi ha que n’ha comprat tres, o dos, o un. I n’hi ha que els han sobrat diners. La primera sorpresa que la mestra es troba és un ram de flors: la llibretera ja l’esperava, sabia que venien, per això regala el ram de flors a la mestra, que ha decidit de portar els alumnes a la fira, a la fira de llibres. També els regala dos llibres per a la classe. Però els xiquets tenen més emocions per a la suma. Els esperaven també la mestra Fina i la mestra Lourdes, autores de la Rata Marieta, que els han explicat contes i les han ensenyat llibres. La llibretera segona, també és escriptora, per bé que és famosa se sorprén com els xiquets trien els llibres, el criteri que els fa seleccionar, agafar, destriar, aquest també, aquest no, aquest em convé… Es queda admirada la llibretera que és escriptora de la conversa dels xiquets de primer i de segon de primària. Encara hi ha més emocions, el dinar als jardins, el retorn a l’escola i el moment de l’eixida: els xiquets trauen amb aquell somriure els llibres que han comprat davant els pares, els expliquen aquest títol, aquest altre… Ha sigut un dia especial, de llibres, de mestres, de llibreteres, de regals, d’agraïment, d’escola. Però n’hi haurà més, d’emocions, quan arriben a casa. Moltes més. Per molts anys, fira del llibre de València. Per acollir-nos, i regalar-nos, i oferir-nos l’emoció dels llibres.