Bétera, poble d’acollida
Dissabte vam decidir que calia moure’ns en favor dels refugiats i, simbòlicament, declarar Bétera poble d’acollida. Avui hem escenificat la declaració davant l’Ajuntament de Bétera. Hi era el poble, uns centenars de veïns, i el govern amb l’oposició. N’hi havia més govern que no poble. Però també hi havia representació de la festa, les falleres majors, la junta local, una bona representació de l’Ateneu, de l’Aljama. Gent gran, xiquets, joves… Bé, de segur que hi havia una mostra suficient per sol·licitar a l’Ajuntament que declare el poble terra d’acollida. Una declaració oficial i protocolària. Serà un gest, una acció que no canviarà el món, no, però com ha dit la mestra Rosa Sandiego, els petits gestos fets per uns quants en llocs anònims poden arribar a moure consciència. Avui ser de Bétera és un goig, però també n’hi havia gent de Nàquera, de Serra, i d’uns altres pobles de la comarca. Hem llegit la declaració i el grup de teatre ‘Zorongo’ ha fet una performance que volia representar el patiment dels immigrants que fugen, que són expulsats, que pateixen, que es moren de camí… Una declaració oficial de l’Ajuntament de Bétera potser que convidaria uns altres pobles a unir-se contra una Europa governada per una certa vergonya que no acaba d’anar-se’n. En tornar a l’ateneu, després que Rosa ha agraït la presència de tothom, hem penjat una pancarta que recorde als veïns que no han pogut venir com és d’important de ser solidaris i ajudar, i recordar que molts valencians també van haver de fugir en determinades circumstàncies i van haver de ser acollits, entre més gent de Bétera. I després, hem començat a preparar més activitats que anirem explicant més endavant. Passa de mitjanit, passen els fallers de la Barraca i la xaranga fent bona xerinola, que ens recorda que som de festa fallera, també a Bétera. Un goig, avui, enguany, aquestes festes.