Ulisses20

Manuel Simón és matemàtic, trenta anys dedicat a l’ensenyament de la matemàtica: sense defallir, amb major entusiasme ara, si cap. Si fa no fa i l’edat t’ho respecta, només en té cinquanta-cinc (55). El cinquanta-cinc també és un número eròtic. Sabeu quin?, què representa?, quin significat podeu atribuir-li, sexual i matemàtic, naturalment. No?, Xa, sou faves o es feu els faves? Doncs el 55, ja ho va dir Steiner, ha de ser a dalt de tot de l’escola bàsica, per això Manolo aplica unes quantes regles del sexe i de l’amor a l’ensenyament de la matemàtica. Li funciona, tu, vull dir que li funciona la matemàtica, sobretot ensenyar matemàtica, que no és el mateix el que saps de matemàtica i ensenyar la matemàtica que saps, de cap manera. I els mestres estem pelats de tant com sabem i tan poc com sabem ensenyar.

Malgrat que ell diu que no cal encaparrar-se amb allò més complicat ni més difícil, integrals, derivades, càlculs infinitessimals, sinó en allò que t’apassiona, que t’agrada, com en el sexe, però que cada dia cal inventar, innovar, provar, com en la matemàtica (que no sé què anireu pensant), que no podem ensenyar com fa trenta anys, ni vint ni deu ni un, que allò que funciona en el grup A, avui, no funciona igual en el grup B de la mateixa escola.

«Manolo, jo vull fer classe com tu!», I ell respon: doncs sí que anem malament, xica, si fa quinze anys que no m’has vist què faig, que això ha canviat molt, que els joves són diferents, viuen realitats diferents, tenen amors diferents… Que jo soc ací, davant #400mestres només perquè algú de vosaltres pose en prova això que dic, la matemàtica és clar, no vinc per diners, ni per fama, ni… Seduir els alumnes ara, en aquest lloc, en aquella aula, no caiguem en la rutina, en allò que m’ha funcionat sempre, la comoditat… No. Seduï-los i gaudiu: mestres, sobretot gaudiu amb el que feu, sobretot quan ensenyeu matemàtica o qualsevol cosa, com en el sexe. I sobretot no vulgueu arribar al final ràpidament, no, amb la matemàtica. Potser arribar al resultat compta, és veritat, no ens enganyem tampoc, compta, però compta molt més el procés, els preliminars, els càlculs, el plantejament…

Els mestres bons coincideixen amb l’entusiasme i la il·lusió per ensenyar. Si fa no fa, com els mestres del Moviment Freinet valencià de 1931 a 1939, que explica Alfred Ramos e el seu llibre ‘Mestres de la impremta’

Una ponència que em va agradar especialment, per lúdica, altruïsta i matemàtica. I pel component de càrrega eròtica i sexual que contenia, integrava. Molt calculada. Gairebé exacta. Steiner de segur que n’hagués gaudit.