Ulisses20

“Moatros venim a delinquir” és una frase que hauria d’alertar la gent honesta, o semihonesta, fins i tot algú disfressat. És el que va passar. La gent honesta es va alarmar, va agafar-se el cap i s’exclamà: ui, no pot ser, no pot passar de veritat!. Però ací va fer poc de forat, l’alarma, perquè l’amenaça que venien a delinquir, va ser jutjada d’innocent pels jutges valencians, que van ser al cas del sintagma verbal venir a delinquir, que no els semblava cap amenaça real. “Moatros venim a delinquir” és si fa no fa molt semblant a “Moatros som ací, en política, pa forrar-mos”. Tant se val que qui va dir la frase fóra, aleshores, tresorer del pp, amb l’historial de delinqüència que han acumulat els tresorers del mateix partit a València i a Madrit. La delinqüència que no s’han estat de declarar, anunciar i provar, amb tot de documents i declaracions oficials i oficioses, davant dels jutges, davant la premsa, davant qui vulguereu, tu: ells venien a delinquir i ausaes que han fet ratlla. Però què ha passat?, ens demanem, podria demanar-se un observador extern, què ha passat amb aquell anunci fet fa vint-cinc anys a València? Res, o gairebé res de res. Una almoina i la misèria a compartir.

Ens han arruinat, l’escola, la sanitat, els serveis, el futur de dues generacions de joves valencians, llicenciats i desocupats, llicenciats i extraviats, centenars de milers de joves sense ocupació perquè els jutges van considerar que l’amenaça ‘Venir a delinquir’ ‘Venir a forrar-se’ feta per responsables polítics era insuficient, no tenia base per vigilar-los. Ni per aturar-los. Ni per demanar-los dignitat ni mirament.

Complicitat?, inhibició?, llepada?, untada? No ho sabrem. No ho sabrem mai.

És veritat que hi ha molts d’imputats, però el robatori, i la indecència provocada no ha provocat la reacció de justícia que mereixeria el conjunt de tanta delinqüència. Per què? Vet ací la pregunta del milió. Sobretot, perquè l’estat espanol està construït sobre un femer, una dictadura, que conservà lleis i normes i drets i obligacions de segles enrere, amb tots els aparells intactes per continuar delinquint. I la llum, i la intel·ligència, això últim, no eren aleshores ni ara, el tret diferencial. A espana no ho han sigut mai, tret d’uns quants exemples. I en el moment que l’educació va tenir la pensada de modificar l’escola i la formació, del 31 al 39 del segle passat, l’espana que encara ens governa, pràcticament i filosòfica, s’ho va carregar de socarrel. Assassinada l’escola assassinaren qualsevol miratge de canvi. Ves si la bufa és mental o anal, i aquell macarró de cantant progressista no hauria de tenir el dia, quan ens va acusar a nosaltres de pobletans, pobre Sabinot de merda. Serà que ell viu en un Estat que no lluu cada dia als mitjans, a la premsa, a les facultats d’economia, que la mesura de l’economia la marquen 35 empreses de frau, totes elles en paradisos fiscals, amb comptabilitats corruptes, ensabonades, mafioses i regalades pels mateixos que venien a delinquir, a forrar-se, en canvi que després es perparen un sillonot per viure del compte i dels favors prestats, que són els milions furtats i robats als ciutadans. Això d’espana no és un llogaret, no, és un carreró sense claveguera amb un clero de colps baixos, diner negre i xafarranxo sexual, i una monarquia d’espectre autista pel franquisme: espana encara no ha eixit del tràiler d’aquell film de benvinguda a mister-marshall. I lo que els durarà la coetà i el reg a manta.

Però no, els jutges d’abans i els d’ara, no tenen cap responsabilitat. A quin sant.