Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Simposi de lectura: dos per cent

xamil“Tornava cap a casa camps a través. Érem en ple estiu. Els prats ja els havien dallat i el sègol era a punt de segar.” Khadjí-Murat de Lev Tolstoi

Així comença el llibre que, segons Harold Bloom, era la millor narració que s’havia escrit, o, si més no, la millor que ell havia llegit. És una traducció difícil de trobar de Victòria Izquierdo i Àngels Margarit, editada per l’Avenç. No és impossible, però gairebé.

Aprofite, doncs, el moment per dir-ho, avui que hi ha el Simposi de lectura a València, amb tot d’especialistes que malden per trobar solució a un problema gros, grossíssim, dels valencians: només el tres per cent dels lectors, el tres!!, ho fem en valencià habitualment. Llegim, que llegim.

El problema és gravíssim perquè ja tenim pocs lectors, els valencians que, d’aquests triats de déu i dels llibres, només un tres per cent ho fan en la llengua dels valencians. Per això tot d’especialistes s’han aplegat a la facultat de filologia de València, a cercar solucions: llibreters, mestres, bibliotecaris, escriptors, editors, gurús, bruixots, reparadors, ‘curanderos’, polítics, alfabets, mecànics, xarraires… Esperem que entre la gernació d’oficis troben la píndola miraculosa, l’amfetamina, l’aspirina o el supositori, que puga ajudar a resoldre el greuge.

Per una altra banda, hui mateix, un estol de polítics del pp exhibia les blaueres a les Corts, en senyal de protesta per aqueixa fatalitat valenciana, la no-lectura: naturalment amb vint anys de govern dels seus, vuit o deu del psoe, i una superdictadura que encara no s’ha acabat i viu legalment com si res (només cal veure la portada dels diaris la Razon, l’ABC, El País, o pegar als botons dels comandaments de les televisions que poden vore els valencians…), no podíem avançar gaire.

Ara, aqueixa exhibició blauera ja és un pas de gegant, ells que són acòlits de l’estanquera. D’ací a la valencianista de Jaume I hi ha un pas més, i encara un petit salt a la indepe, temps al temps, sinyors.

Doncs encara avui la notícia era pitjor, que les bones notícies valencianes no s’acaben mai. Un estudi deia que l’índex lector valencià havia aconseguit el 2%, el DOS!!! I això perquè l’infern no ha de ser gaire lluny, que encara podem abaixar un o dos escalons més i fer ús dels llibres per mantenir les calderes del Butoni enceses.

Al costat d’això, tenim grans lectors, dins d’aquest índex: un exemple és el curs del professor Enric Iborra a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Cada dimarts, lectura, passió, relectura, comentari. Dimarts va ser l’hora d’aquest relat breu de Tolstoi, Khadjí-Murat, una joieta. Un luxe.

Aquesta vesprada m’incorpore al simposi, amb aquest coixinet podeu seguir què diuen #simposilecturaVLC, a veure si finalment reparteixen la medicina adient i curativa. Si no ha de valdre molts diners!

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent