Ulisses20

 El bisbot de València s’ha quedat fart; d’orxata o de botifarres amb oli, no ho sabem. En amollar el discurset dels immigrants, que, segons lo canonge suprem, amagaven en el sarró les veritables intencions de la seua entrada a Europa, en canvi de perdre les esquelles en el viatge (de vegades s’ofegava la família sencera), ha fet lo rot del rigor penedit, però això per al bisbort valencià no fa sinó demostrar la seua teoria, que n’hi ha gat al sac, en el pensament de l’immigrant voluntari, i que l’allau serà pa d’avui i gana per demà, que ens explotarà a les mans dels europeus, el viatge, perquè ell, un caputxeto vermell com un titot, haurà de repartir la gerra de les botifarres, l’orxata i els fartons entre sis o set arribats per gust de venir a tocar-mos la fava.

Afig el bisbort valencià, cim de la intel·ligència eclesial espanola, i divina, que ell no veu gaires pobrissons a València, ni al seu altar, ni demanant pels carrers ni vivint dessota els ponts; s’hi refereix, el pollastrot, al pont de fusta?, al pont de Sant Josep?, al pont de Serrans?, o al pont del 9 d’Octubre?, no ho sabem, perquè no sabem quants en visita, ell, de ponts, cada nit que pega a fer una volta a la lluna de València, a veure si trobe rastres de la pobresa o, en canvi, cerca uns quants menors desemparats, que ell i els seus canonges seran perdonats si els toquen o se’ls rifen, perquè per ell, afig en el discurset, aprofitar-se’n dels xiquets i de la seua carn no és res sinó salvació eterna, comparat amb la llei de l’avortament que els seus van redactar a colps de plors i disgust.

Res, que els valencians tornem a primera línia de la notícia i del rànquing de ‘la intel·ligència és un vòmit’ per al feixisme: el respecte, l’acolliment, i la solidaritat entre els pobles són un zero a la Seu de València… Naturalment, si l’escolteu en directe, us demanareu: —caracollons, com el vau aprovar cada curs de llatí?, de saviesa?, d’oralitat?, de discurs?, com vau poder aprovar aquest esguerro primitiu si no és que al seminari regalaven l’aprovat en canvi de secrets desconeguts? Perquè, a Lovaina, aquest no haurà estat mai, no? I de llengües, què en sap?, i de filosofia, què ha llegit? i de valencià, què entén res?, i de grandària de piu?, i de…

—Cel benigne i transparent, déu d’homenics i mighomes, dieu-nos! Per què ens fas passar aquest nou calvari als valencians, no n’havíem tingut prou d’aquells calaveres de camps, rita, blasco, fabra, olivas, zaplana i els mil ascolans que se la rentaven en una pila baptismal?

[foc a segudet, xa!, o com deia el tio Pertegàs, foc al clero i plantem vinya, que almenys traurem més profit i major plaer, d’aquesta terra de pederastia mental]