Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Ser empresa en comptes de tenir una empresa

IMG_8616Carles Subiela m’ha convidat a parlar durant la festa del natalici de Consolat de Mar. Aquesta va ser la lloa que vaig llegir diumenge, per Consolat de Mar.

Els valencians vivim moments de canvi importants. Acabem de celebrar una diada del 9 d’octubre que apunta maneres diferents, després d’una llarga travessa de calvaris. Fa tan de temps que vivim els greuges tan endins nostre, que semblaven greuges nostres, propis a més de crònics, que els greuges semblaven fets a posta per a nosaltres. Com si fórem uns desgraciats, els valencians. Ep, compte que encara patim el pitjor dels greuges, el del finançament. Però n’hem patit tants, de greuges, que aquest del finançament tan cabdal i feridor no ens amaga el somriure. Perquè avui parlem de celebracions, de natalicis i de commemorar la fita d’una empresa important, importantíssima per a la nostra comarca.

Si parlem d’empresa, parlem d’economia que és parlar de finançament.  Als valencians, l’Estat ens xupla cada any uns 2.000 milions d’euros, i entre el que ens hauria de pagar i el que ens xupla, els valencians perdem 10.000 milions d’euros, cada any, segons els càlculs del professor Vicent Cucarella, fets a partir de fonts oficials.

Això és, que els valencians perdem cada any la possibilitat de millorar la nostra educació, la nostra sanitat, el camp, les comunicacions, i, com no,  les nostres empreses; entre més de millorar les empreses del Camp de Túria, per exemple perdem en innovació, en desenvolupament, en tecnologia, en competitivitat, en ocupació, en inversions…

La política dels últims anys no va incorporar la responsabilitat, així que no va ser capaç de tenir en compte mínims com la decència, la dignitat, el respecte. Naturalment que tot això ha influït en la vida dels valencians. En com som i en com hauríem pogut ser.

Malgrat tot, hi ha valencians que van ser molt tenaços. N’hi ha que són molt tenaços. Despús-ahir, València reconeixia la tenacitat de Raimon, un homenot de Xàtiva, i Castelló reconeixia la tenacitat de Vicent Partal, un homenot del Camp de Túria, al qual nomenava valencià de l’any. Nosaltres hui també reconeixem la tenacitat d’un altre homenot, de Benaguasil, capaç de bastir una gran empresa.

S’ha de tenir molta passió pel que fas. L’única manera de fer una feina extraordinària és desitjar de veritat allò que fas, sense conformar-te. Ho deia Steve Jobs, un home imprescindible del s. XX: la diferència entre els empresaris que triomfen i els que no, no són tant els diners, ni l’èxit, sinó la perseverança, la passió, i sobretot, l’ànima amb la qual fas realitat una cosa.  M’ho permetreu de dir d’aquesta manera: Consolat de Mar és més que no una empresa d’instruments de música, una empresa de cultura, de viatges de músics, de comunicació comarcal, de compromís en temes socials, d’ajut a bandes de música, a orquestres, és sobretot i per damunt de tot una empresa amb ànima.

Quan algú escriurà la història dels últims cinquanta anys del País Valencià, Consolat de Mar al Camp de Túria lluirà amb llum pròpia, més enllà del teixit empresarial, de la pròpia empresa Consolat. El treball de Carles Subiela no és solament de mantenir una empresa, sinó de bastir un projecte cultural majúscul, local i internacional, això inclou Benaguasil, sí, però també Bétera, Llíria, Nàquera, Olocau, els pobles de la comarca i altres comarques del país, Torrent, Alzira, Castelló… en realitat el País Valencià sencer, una empresa, Consolat, que inclou funcions d’ONG i dedicació les vint-i-cinc hores de cada dia:

Encara quan ni s’estilava parlar que les empreses havien de tenir integrada la responsabilitat social, el compromís, l’ètica i els modos, Consolat de Mar ho havia afegit en la seua acta fundacional, per damunt de l’economia, els guanys, el pla de negoci i tota la literatura d’empresa que vulgueu.  Festegem els 20 anys entre amics, Per molts anys a tanta gratitud.

No és igual tenir una empresa que ser una empresa. N’hi ha valencians que són, que són del ser, ser per damunt de tenir o posseir. Gràcies a això, som capaços de redreçar-nos de tants anys de desànim i foscor.  Si a més a més aconseguim de millorar el resultat anual, el pla de negoci, i en compte de baixar a València, invertiu en la comarca, potser que ajudarem a garantir-nos el futur que mereixem tots els valencians. Per molts anys; gràcies, Consolat de Mar.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria, General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent