Ulisses20

Bétera, el camp de túria

El TC no valdria ni de metàfora

És gros, molt gros, allò que passa amb el poder judicial. Sobretot en aquella divisió de tribunals principals com ara el TC, l’audiència nazional, el suprem, la fiscalia, poseu-li noms i boato, però en un país democràtic civilitzat (el nostre porta un endarreriment democràtic de setanta anys que no es recupera ni amb setanta ni amb cent anys més), tots aquests models de tribunals no passarien el cotó de la imparcialitat, perquè el concepte justícia, i el d’equitat i ètica, potser que siga l’assignatura que mai no van estudiar, els principals protagonistes, tret que venien d’una herència franquista que governava els seus llibres, els seus valors, la seua ètica professional i ves a saber quantes coses més… Per suposat, tot això és una metàfora, no penseu que podem parlar tranquil·lament o crítica, encara, per menys el seu concepte ‘democràcia’ és capaç de posar homes en presó.  Malgrat que a Europa se’n facen creus, d’un estat capaç de presentar comptes falsejats i que no passe res, res de res, tret que a madirt volen que els valencians paguem les multes de les trampes orquestrades pel pp valencià: vull dir que quan governava el pp es van falsejar els comptes públics (serà gros), i Europa que ho ha descobert ens ha multat,. i el pp de madrit vol que ho els valencians pageium la mala fel del pp que ens governava: iiee, i encara no han tancat ni a camps, ni a rita ni a fabra, per tot això. Ni a Rajoy, que els governava tots.

I què han dit els tribunals de tot plegat, res. Res de res. Ells en això no intervenen.

 

Els exemples dels últims trenta anys dels comportaments judicials són els que són; si repasseu la seua història a curt i a llarg, no pot sorprendre’ns res. Uns tribunals que es deixen governar per perdularis que han cobrat en negre (el govern del pp segons paraules dels seus tresorers), sobresous, sobres, que ha tolerat lladres, que ha traslladat milions d’euros a paradisos fiscals, imputats en corrupció metafòrica, no és model de res, ni de confiança, ni de professionalitat, ni de res.

Els tresorers del partit que governa l’estat ja sabem què han dit, tots, què han fet i com alimentaven els caps i la resta de membres del partit. Però el pp governa igualment malgrat l’escàndol metafòric (diem metafòric per si les mosques). Ací els tribunals són capaços de tenir tancat durant anys algú que pretenia resoldre pacíficament el conflicte basc, capaços de tancar diaris, redaccions senceres, de perseguir segons qui, en canvi de premiar males arts, capaços de tancar gent que protesta per la injustícia bancària, que protesta per la màfia de les preferents, les hipoteques, la violència d’extrema dreta, pereò ací eren capaços de crear grups il·legals i demostrar fins on eren capaços d’arribar, amb governs suposadament legals amb fons reservats; els fons reservats són pous i pous de diner negre legalitzat (!). Ací van lliures per ordre dels mateixos tribunals, assassins d’extrema dreta, en canvi d’amenaçar o perseguir la llibertat, la crítica, la denúncia de la corrupció o la reivindicació democràtica. Ep, la democràcia plena, sense barreres. Fins on arribe. Són capaços de frenar la participació en eleccions de gent que és a l’estranger, capaços de posar totes les falques possibles per impedir que un ciutadà vulga votar, quan la sola acció de pensar-ho, impedir que un ciutadà vulga votar, un de sol, hauria de ser suficient motiu d’expulsió del cos judicial, del cos diplomàtic, de l’ambaixada, del govern, de la política i del país mateix.

Ací les barbaritats poder ser tan greus i extremes que la realitat supera qualsevol ficció: pressions a països i persones a través de diplomàtics, de cossos de seguretat, de menistres que, en comptes de procurar la llibertat, atien la repressió i la burrera en nom d’un estat fet a foc de franquisme, repressió i misèria: vivim encara sota aquell lema de muiga la intel·ligència, o mori el coneixement, on qualsevol ninot arriba a president.

La  merda que sura és tan densa i pública que no els atura res, perquè consideren que tot és al seu servei en canvi d’una ‘cutror’ política i judicial pròpia d’indrets on regna la pitjor de les decències; espana és indecent, suspén en democràcia, és irrecuperable, políticament i judicial. Exemples n’hi ha a cabassos, i per allò que llegim aquests dies, encara no hem tocat fons. La mesura de la indecència és il·limitada. I dubtem que algun dia puguen fer net.

Quan se n’adonen faran tard. Ni ells no podran conviure amb tanta pudor.

(Per cert, el TC no dirà res sobre l’escàndol que representa allò que passà ahir a les corts espanoles? Aquest buit contra els valencians, aquesta deixadesa de funciones, de respecte i tolerància?, no els fa remoure la panxa perquè vomiten l’odi ancestral contra nostre? I els valencians, ja s’han adonat de quin interés mostra espana per nosaltres? Ja sabem que comptem un zero allà a la meseta? Fotre, que ens ho han posat mel per anar-mos-en a la francesa)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent