Ens han robat la barca!
Aqueixa barca vostra no té timó, no? No, no en té, el timó ens el van treure, sabeu?, ara mateix ens deixem guiar voluntàriament, perquè segons ells no n’hi ha res de millor que deixar-nos arrossegar, encara que alimentant-nos amb molles…
Però aqueixa barca no podrà navegar, sense aigua!
Naturalment que no. A nosaltres, ens fan navegar amb poca aigua. De fet, no ens en donen gens d’aigua, per navegar. Diuen, si plou, si és el cas que plogués suficient, ja tindreu aigua per navegar. Però mai no plou un toll suficient, mai, així que ens estem aturats contra la sorra, de cul a la mar, esperant que ploga, o que les condicions estipulades fa tres-cents anys canvien. Però no canvien, al contrari, cada colp se’ns fa més difícil, de mantenir-nos. Ens han furtat el timó, l’aigua, les xarxes, el saquet de la berena, ens ho han tret tot, i encara es demanen com és que n’hi ha que voldríem girar la barca i començar a remar amb les nostres mans, sense haver d’esperar-nos. Al remat, ens trauran la barca rònega i bruta, i ens deixaran que ens ofeguem per miserables, que no paren de provocar-nos —us traurem les canyes, els hamets—, però si les canyes són nostres… Tant se val, no us calen les canyes per res, nosaltres vos donarem el peix, una mica de peix congelat.
Aquest apòstols pescadors diu que primer sopen ells, els seus, els amics, després ixen de festa, tots plegats, ells, els seus, els amics, i quan tornen, resopen, i en fan una bossa de sobres perquè asseguren que el que sobra fa la festa, i aleshores llancen la bossa lligada ací a un costat, perquè si tenim gana —feu el favor de no queixar-vos—, puguem regirar el regal que cada dia diuen ells que ens fan, amb tant de sacrifici. Perquè som uns descarats desagraïts, que no sabem quan els costa a ells de suar aquesta bossa, perquè tot siga més o menys com ells van dibuixar fa tres-cents anys.
Però i el segle XXI? I Europa? I l’equitat? I la llibertat dels pobles? I el fuster que va fer la primera barca?
—Doncs si és així, desconsiderats i presumits, ignorants que no sabeu què costa de gestionar-ho tot, s’ha acabat de regalar-vos la bossa negra. Si en voleu, de sobres i de festa, us l’adobeu vosaltres.»
—Però llavors, potser que canviaran les condicions, no?
Com cada estiu, acaben de traure la llista de les condicions, i el nombre de bosses negres que ens deixaran, als valencians, enguany una bossa de paquets ordenats i lligats amb fil de regal: aquest per a sanitat, aquest per a educació, aquest per a cultura d’espana, aquest perquè ens adobeu les platges, aquest perquè pagueu l’església, aquest per l’exèrcit, aquest per a falles, aquest per a pagar el guano dels tarongers, aquest per a bous, aquest… Que no ens arriba per a res, tot plegat!
—Com sou de desconsiderats, els valencians.
—I malparits, no?