La cultura és un esforç
Mes de vint persones treballen dies i dies perquè el cap de setmana a Bétera estiga tot enllestit per al Folkestiu2015 que enguany aplega més grups, més hores de música, major pressupost, més il·lusió. Quan els diners són els que són, el treball i el voluntariat substitueix la mancança en canvi de temps i dedicació. És veritat que els artistes professionals han passat tanta estretor aquests anys del calvari valencià del pp que ara es mereixen una altra cosa, i demanen mínims per pujar a un escenari. Sense aquest mínim, la decència se’n ressent, per això cal l’esforç de l’altruïsme i un pressupost que puga atendre aqueixa decència pels artistes —els músics en allò que ara es ocupa—, que és un cap de setmana dedicat a la música d’arrel tradicional, o fins i tot a barreges de tradició i modernitat. Per un altre costat, esperem que el canvi en els ajuntaments oriente un canvi en favor dels grups que han aguantat el desert amb propostes d’una qualitat excelsa.
L’esforç ingent dels ateneus o els casals populars que han viscut sense ajut ni subvenció gairebé el mateix calvari polític, és dedica a trobar mínims d’economia de subsistència per sobreviure i a animar l’esforç dels socis en allò necessari: idees, naturalment, però també temps a organitzar, mantenir, adobar, preparar, programar, planificar, netejar, pintar, obrar, transportar, comunicar, publicar, tot d’oficis que ixen de les mans del col·lectiu, perquè buscar professionals ens porta de nou a una economia que no tenim, així que els uns i els altres, i sort que n’hi ha que tenen disponibilitat i disposició, adoben una tassa de bany, canvien una pera, pugen una pancarta, pinten una cambra, instal·len el necessari per a una exposició, fan de tècnics de so i de llums, si convé, netegen taules, cerquen cavallets, porten cadires d’un veí, preparen els poals del fem, les begudes, els tapets de les taules… D’aquest pressupost invisible que no intangible, vivim casals i ateneus i colles, sense descomptar quotes o ajuts, o col·laboracions que sempre ajuden amb els lloguers i el cost anual de tot plegat.
I a sobre diuen que diu que plourà. Setmanes d’esforç, de dedicació del temps lliure i de les vacances els uns, i damunt ens amenacen amb una cosa que ja voldríem, ja, però en un altre moment. Tanta sort que tenim disponibilitat d’espais, i això també és organitzat, un Pla per desviar les actuacions en el cas que la pluja desaconselle de ballar i cantar al carrer.
Però la feina és feta, siga quin siga el resultat, com cada any, la feina és feta i obrim l’estiu i l’agost per la festa: a l’Ateneu de Bétera que s’hi desviu per oferir alternatives lúdiques, culturals i cíviques, per molts anys. Benvingut el Folkestiu un any més.