Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Deures d’escola, per a què?

ENRICqueraltSi em dieu quina va ser la primera frase del discurs, o la primera de les metàfores o de les ironies, fins i tot la primera de les grans evidències de l’Enric Queralt sobre els deures escolars, no sabria encertar-la, malgrat que el conjunt del discurs vindria a simplificar-se de la següent manera, si és que una cosa tan important, els deures, es poden simplificar en un apunt. Per això us he enllaçat la seua pàgina, el seu bloc, perquè en feu una mirada atenta, a veure si n’aprenem plegats. El resum, doncs:

-de l’una banda, no n’hi ha cap estudi al món, cap ni un, que assegura que fer deures escolars millore els resultats, ni les capacitats, ni el rendiment escolar d’aquell alumne. Cap ni un! (És contundent o no, l’Enric?). No millora res de res, fóra que els té entretinguts o avorrits o culpabilitzats durant un temps determinat.

-d’una altra, els deures escolars sí que abonen les desigualtats entre els alumnes. Això és, en la majoria de casos (un 99%?), els deures provoquen, abonen, augmenten la desigualtat entre els alumnes. Vaja, que provoquen el contrari del que pretenen. Si no hi ha cap evidència científica que els deures ajuden en el rendiment escolar, en les capacitats dels alumnes, en les seues competències, en canvi sí que provoquen distàncies encara més grans entre els alumnes d’una mateixa classe, per què hi repetim, els mestres? Perquè, i d’això els mestres podem donar-ne detalls i exemples a cabassos, qui fa els deures, sinó aquells alumnes que en la seua majoria ja no necessiten de fer-los perquè van sobradament bé?, en canvi, aquells que en tot cas potser els necessiten (de repàs, o de tenir-los entretinguts), o bé que els haurien de fer per millorar o recuperar una mica la feinada, aquests són els que justament no els fan. No els fan gairebé mai.

Per tant, què, què decidiu els mestres?, els pares?, els alumnes?, perquè una altra cosa: hi ha escoles que es marquen un rànquing de deures, com n’hi ha que en posen de cara a la galeria, per a acontentar els apres, o ves a saber per què, potser perquè n’han posat tota la vida!

L’Enric és capaç de sentències com aquesta:

— Fer deures és garantia d’èxit escolar! (ironia)
— Aquell mestre posa molts deures, és molt bo. (ironia)
— És una escola poc exigent, no posa deures (re-ironia)
— Deures és sinònim d’obligacions. Obligacions de qui: de l’alumne o dels seus pares?
— Voldríem les famílies, cada dia, de 60′ a 90′ a l’escola? L’escola, però, sí que pot “entrar” cada dia a casa de cada xiquet de 60 a 90′!!!

 

Enric Queralt va tancar ahir l’última de les ponències de les jornades que havia organitzat l’Escola de Mestres AKOE, un grup cooperatiu de Segon Grau format per nou cooperatives d’ensenyament: el títol de la seua intervenció ‘deures: oportunitat o tortura‘, va convertir-se en una contundent narració del que no hauríem de fer mai la majoria dels mestres, quan assetgem els alumnes amb deures, que són l’excusa perfecta dels mestres migmestres (ho deixe ací perquè cap mestre no es moleste), que pensen que els deures ens ajuden a completar, acabar, complementar la feina de la classe: però això sense comptar, segons Enric, en si els pares podran ajudar-los, fins i tot, si en tenen l’oportunitat, o simplement i senzilla, si arriben a tenir connexió a xarxa (!)

El mestre-professor consultor exinspector Queralt va partir de dades dels sistemes escolars d’Europa i Amèrica, sobre hores de deures escolars, estadístiques, fins i tot què indiquen les normatives d’ací i d’allà, pel que fa a entendre que els deures, en tot cas, haurien de ser una activitat voluntària, creativa, investigadora, qualitativa, de lectura gairebé exclusivament, en comptes de convertir-se en una rutina més de l’escola, avorrida, mecànica, quantitativa, per continuar castigant els alumnes.

Potser que sí, que recorde ara com va començar la conferència el professor Enric Queralt amb un ventall o palmito a la mà, a Abastos, perquè allò era una autèntica olla de calor: va dir, tota aqueixa feinada que feu els mestres d’emportar-vos quaderns i llibretes, i més quaderns a casa per corregir-los i tornar-los corregits als xiquets, doncs tampoc no serveix de res. Però de res. De res de res. Ací es va ajudar de la professora Neus Sanmartí i la seua extraordinària aposta per l’avaluació formadora.

Bé, per acabar el resum, i per no deixar en un desert intel·lectual els mestres que encara opinen el contrari d’això que ens va proposar ahir Enric Queralt, que de segur que haureu posat deures d’estiu i quan els xiquets tornen a setembre els voldreu agafar frescos com els pollastres de Lluís Planes… Doncs per vosaltres, va posar exemples de quina cosa podríeu fer per orientar els deures cap a una vessant més lúdica, constructiva, menys estressant: la lectura, per exemple, accions a partir de materials reals. Tiquets de compra en una botiga, de metro, ajudar a preparar un viatge, rutes, preus, coses d’aquest estil més fluïd, estiuenc, amb propostes enriquidores que continuen apostant per una escola planificada, pensada, sòbria, respectuosa, que no perda mai de vista l’equitat.

Però n’hi ha més… Ui, amb l’Enric no s’acaba mai, però mai. Perquè potser que ara el convidem a pensar i reflexionar de com ensenyem a estudiar els xiquets. Ja en sabeu prou, d’això? Ja sabeu que ho feu ben fet? No? Com estudien els vostres alumnes?

No tenim feina i deures els mestres, aquest estiu, oportunitat i repte per anar llegint. Bones vacances.

 

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent