Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Mon pare, voldria ser mestre, com ell

varoufakis-moto3En veure’l cavalcar amb aquella armadura de pell, el casc i el posat damunt la moto, el xiquet va exclamar:

—Mon pare, voldria ser menistre, com ell.

El pare es mirarà el fill (com se li assembla redell), mirarà la moto i el menistre grec que s’allunya. Tornarà a mirar-se el fill com solament un pare es mira un fill (redell, si són una escopinada). Llavors, li dirà:

—Fill meu, ja fas prou cas dels teus mestres?

[silenci]

En set hores comencem unes jornades sorpresa a l’IES Abastos de València. Són sobre la formació dels mestres, però són sorpresa, perquè mai no saps què passarà, mai, malgrat que ho hages preparat amb tanta consciència, amb tanta cura. I serà això, aqueixa sorpresa que ens dirà com anirà l’encontre dels mestres, sorpresa majúscula, i esperem que en favor dels mestres. Sobretot dels mestres que han apostat per confiar, en aprendre i en l’escola que fan.

La mestra Carme Timoneda serà la primera ponent convidada en aquestes jornades, benvinguda a l’escola de mestres. A les terceres jornades d’estiu i de juliol: que són una aposta per la formació, per l’escola, per l’educació i els reptes que el temps i l’amor ens posen cada dia, als mestres. Ella és una professional de l’escola que va descobrir que hi havia escletxes que no atenia, en aquells xiquets que els costava d’aprendre. En els altres alumnes potser que també, però sobretot en aquells que els costava d’aprendre, perquè tenien dificultats. I aleshores va començar un camí d’investigació per la ciència amb un equip: mestres, psicòlegs, neuròlegs, un equip per ajudar a aprendre, per salvar les dificultats, per ajudar-nos als mestres, malgrat l’experiència i el camí fet.

Sort que n’hi ha professionals que ens fan llum, als mestres, que ens obrin via en les dificultats, en els errors, que ens ajuden. Trobar qui ens puga aportar coneixement, a partir de l’estudi, de la pràctica i de la investigació no és fàcil, per això aquesta Escola de Mestres AKOE. En conèixer Carme Timoneda a través d’uns cursos online organitzats per Prisma, vam saber de seguida que l’havíem de convidar a venir a València, a l’escola de mestres. Pareu atenció al discurs, mestres, agafeu llanterna, televisió, lloro i director d’orquestra, i no perdeu el fil ni l’agulla d’enfilar. Ve de Girona, que és el nord del país, ve de l’escola, de la Universitat i, sobretot i més important a l’hora de la tria, ve de la pràctica de l’escola i de la ciència, de com podem els mestres ajudar a aprendre, sobretot ajudar a aprendre a alumnes amb dificultats, que no en són pocs ni covards. Com deia aquell xiquet mirant-se son pare:

—Mon pare, jo voldria ser com ell, en Varoufakis.

—Però fill (redell com i com se li assembla), ja fas prou cas dels mestres?

[silenci]

Ara sí, Carme Timoneda, et passe amb goig i delit la paraula: benvinguda.

 

**ja deveu haver endevinat el calc del primer cant de Canigó, de Jacint Verdaguer

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent