Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 5 de maig de 2015

El pp és la vergonya dels valencians (2)

rus&puro

No els demanàvem intel·ligència. Fóra agosarat de pensar en coeficients, ni alts ni numèrics o simplement mediocres. No. No els demanàvem gestió eficaç. O gestió a seques. O una mínima capacitat professional per afrontar els problemes, no diem els problemes greus com la desocupació, l’escola, la sanitat, l’organització del camp, o fins i tot, provar de frenar la destrucció de la indústria. Uf. No podíem aspirar als mínims en saber com havien arribat als càrrecs amb aquells currículums, sotsdirectors, directors generals, consellers, secretaris autonòmics, alliberats, no diem els comandaments de primera, segona o tercera fila. Els valencians no hem sigut mai gaire exigents.

Ni dels assessors no esperàvem gaire res més, res de res. És veritat que sorprenia com els torpalls podien arribar dalt l’escala sense pegar brot, ni passar una prova de cultura general del segle XX, fins i tot dels últims vint anys del segle. Tant se val.

Podien ser completament analfabets, fins i tot. Però eren a dalt, igualment.

De tot plegat, d’això que li podem demanar a algú que es dedique a la política, només que demanàvem un 5% d’honestedat. Res d’intel·ligència, ni eficàcia, ni professionalitat, ni emoció, ni esforç. Amb un cinc per cent n’haguéssem tinguda prou, d’honestedat, per congriar una altra política amb els valencians. Perquè una altra política era possible, amb un pessic d’aquest valor.

Posem per cas que mil, cinc mil, deu mil homes, potser uns pocs més, han decidit la política dels valencians els últims vint anys; homes que foren a primera fila, vull dir. Presidència, consellers, secretaris, directors, assessors, caps de servei, presidents de diputació, diputats, càrrecs polítics, directors d’hospital, caps de planta, coordinadors, alcaldes, regidors, això sense comptar empreses públiques creades expressament per gestionar la construcció d’escoles, d’instituts, o de ciutats fantasma, ciutats de la llum, del teatre, del cinema, de l’aigua, ai, amb l’aigua n’hi havia plat a banda, i amb la gestió dels residus, o dels paratges naturals, o amb la gestió del mobiliari urbà, els auditoris, els poliesportius, les pistes de pàdel (de sobte tots els pobles havíem de tenir pistes de pàdel, i piscines cobertes, ajuntaments més grossos, casernes, nous espais per això o allò, tant se val, mil exemples, cada poble era el món i tenia aquella necessitat urgent del veí, però sense poder gestionar res en comú, res de res, ni el fem, ni l’aigua, ni els gossos, ni l’enllumenat, ni les festes, aiii, les festes, un altre forat, sí, tant se val ara, tot plegat.

Ni un del sol dels polítics del pp ha sigut honest, amb els valencians. Ni un de sol.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent