Ulisses20

No fa gaire, l’expresident Camps presumia que els valencians érem els millors, el fatxenda esbombava en cada míting que ningú no ens feia ombra, perquè els valencians havíem aconseguit de ser líders… Ben bé, tret d’ell mateix i els seus homes més pròxims, ningú no el creia. Com la podrien creure, xa, una idiotesa d’aital magnitud!

En pocs anys, ni ell ni els seus, ni els hereus polítics, no són capaços de repetir sentències d’aquesta mena, els millors!, sobretot perquè el ridícul, enllà de València, no és un valor gaire estimat. Així que després de comprovar on som, què ens ha passat i com, el cant d’aquell idiota que arribà a ser president de la Generalitat Valenciana no val un cèntim.

Com més es destapen els jocs que amagaven aquelles proclames, més vergonya passem els valencians davant tothom: València ha estat durant anys en mans d’una màfia organitzada de corrupció, d’una corrupció maldestra i barroera, on del primer a l’últim han comptat bitllets públics que han convertit en fortunes particulars dels seus: no parlem només de regidors de pobles petits, parlem de directors generals, alcaldes de grans ciutats, consellers, presidents de diputació, presidència de la generalitat, cap no s’ha salvat de robar als valencians, de robar-nos davant el nas. I això no és el pitjor. El pitjor encara ha de venir, de com ens han deixat de despullats, d’insultats, una colla política que farà història: són el partit de la corrupció popular. Han convertit la corrupció en un exercici popular, habitual, com si els valencians no sabérem viure’n sense.

El cas Rus? L’alcalde de Xàtiva i president de la diputació de València tampoc no és cap gota que ompli res. La pocavergonya s’instal·là des del moment que Zaplana va dir que venia a ‘forrar-se’, ell i els seus, a enriquir-se. I ningú no li va parar els peus. Fins i tot un jutge va dir que allò no volia dir res. Res de res. Així que Zaplana va començar la festa, perquè la política, l’ètica o la gestió dels valencians li la bufava un colló de mico. Dos collons de mico. Tots els collons de mico que vulgueu comptar. I l’exemple es va estendre arreu i ha arribat a una situació insostenible i insospitada.

Anit vam presentar a l’Ateneu de Bétera ‘En la mítica terra dels prodigis‘, un documental dirigit per Javier Quintanilla i Frederic Ibáñez, sobre com era possible que l’escola visqués en barracons durant anys, mentre Zaplana, Camps, Olivas, Fabra i companyia ordien esdeveniments que no ens podíem permetre, si no era en canvi de la ruïna general dels valencians: efectivament, vam tenir fórmula1 que ningú no recorda i que encara no hem pagat, vam tenir copa Amèrica, ah, terra mítica, aeroports, i no sabeu quants desficacis més, en canvi de no poder tenir escoles, ni suficients recursos per a la sanitat, ni diners per atendre els desatesos, ni per ajudar els dependents, ni per allò que fóra bàsic en un país de desgraciats com el nostre. Perquè hem arribat fins al punt de no poder pagar les beques de menjador de milers de valencians, mentre ells, els polítics de la corrupció popular, vivien en luxes que eren el resultat del gran robatori.

En el documental, els protagonistes expliquen com Europa denuncia la idiotesa valenciana: ens havíem compromés amb el banc europeu a posar una quantitat de diners per fer escoles. Europa els va posar, va posar la seua part de vuit-cents milions d’euros, però el pp valencià no. No només no posà la part corresponent, sinó que aquella quantitat europea destinada per a fer escoles, es gastà en luxes, en putes, i en les butxaques privades de molts dels polítics del pp. Europa no fa broma de l’engany i la trampa (si és tan escandalosa), i els ha denunciat, ha reclamat els diners. Però el resultat de tanta vergonya és que els xiquets valencians continuen en barracons, i el pp governant els valencians, tots els valencians. I, suposem, que els jutges sopen cada dia a casa, tranquils que això no és la seua feina. Això ho suposem, només, per tanta vergonya com ens fan passar, els desenfreïts del pp, l’autèntica vergonya de tots els valencians. Àhduc ells mateix.

L’Eric és el president de l’AMPA de l’escola pública de Nàquera, encara en barracons. Eric és belga, que vol dir de condició europea, i no s’explica com som els valencians, o com són aquests polítics que tolerem, que aplaudim, capaços de voler enganyar Europa amb mala traça. Demanar una subvenció per fer escoles i quedar-se-la per a no sabem quina cosa, no entén Eric que ací siga legal, que no passe res, que no lliguem aquests malparits de la política a la soca d’una garrofera i els llegim els drets i els deures dels ciutadans, els drets humans, els valors de l’ètica, l’equitat, i encara més, els fem estudiar què significa l’honestedat. Sí, lligats a una garrofera, fins que es declaren honestos. De per vida. O muiguen amb tots els deshonors devora un arbre mediterrani tan valencià. Per garrofes.