Ulisses20

Bétera, el camp de túria

El biling¨què?

D’això farà més de trenta anys, érem més joves i volíem estudiar poesia. El nostre mestre era Vicent Escrivà, mestre, professor, poeta i narrador, potser un dels estudiosos d’Enric Valor més importants i eficaços que hem tingut mai, els valencians. Irònic, socarró, culte i un coneixedor de la llengua de gran alçada. A les seues classes a la universitat de València, sobre poesia, literatura de lo alto i no sé quantes coses més, ho deixava caure sense afectar-se: no som bilingües, no vivim cap bilingüisme ni res que s’assemble, això és, clar i ras, una llengua sotmesa a pressió per una altra. Que no ens enganyen més.

Ja sabem quina llengua era i és la dominant i quina la sotmesa. Així que encara som més enrere que no ens pensem. Molt més. Si com diu Pau Vidal ‘el blingüisme mata’, nosaltres no hem arribat, a viure una societat amb llengües en equilibri. Potser perquè no existeixen. Enlloc no existeixen aquests equilibris, ni igualtats, ni repartiment de recursos, ni equitat, ni res de res. Així que, si com diu Pau Vidal, el bilingüisme mata, nosaltres som en l’esgraó inferior, el del suïcidi. És gairebé allò que es pretén, des del poder. Que ens pengem, lingüísticament. O més encara. O pitjor encara. Que ens colguem vius, davall terra.

L’escola dels valencians és potser l’espai on n’hi ha una distància més curta, entre l’equilibri de llengües. Sobretot perquè l’escola és un lloc d’estudi. A més, dins escolavalenciana, dins la immersió de les línies en valencià, a les aules encara parlem, ens expressem, vivim en valencià. Però en eixir al pati, ai, o al carrer, o a la ciutat… ai, ací ja hem perdut l’autoritat, l’estudi i no sé quantes coses més en favor d’un assetjament immoral. Bilingüisme a València? A Barcelona? A Palma? MIreu, el bilingüisme començaria a dibuixar-se quan qualsevol mitjà, qualsevol de públic o de privat, oferís la possibilitat de veure’l, escoltar-lo, i llegir-lo en les llengües que hi conviuen. No solament no passa això, no és vol això, ni ací ni enllà, no. No només neguen l’equilibri, sinó que atempten contra els mitjans escassos que puguen sobreviure al setge. Perquè ni els canals privats no volen eixir del seu jihaidisme lingüista, ni els públics, a València, deixen vore ni un segon res de res, en la llengua sotmesa.

El bilingüisme amaga llengües en litigi, si voleu, i a València el litigi s’ha convertit en guerra, en un conflicte xenofòb que cerca l’extermini. El genocidi. A l’escola mateix, que ens estimem les llengües, totes les llengües, fins i tot els menuts de l’escola infantil saben quina mana, per damunt les altres. En canvi, no ens desesperem. Ni els mestres, ni les famílies que hi confien, ni els xiquets. Ja sabem que els joves, en la seua majoria, van més a la seua. Ara contra la lògica d’aquest present de setge, què caldria fer, eh? Doncs aplicar la lògica de solució de conflictes… Que quina és, aquesta lògica? Xa, tant com em costa de dir-ho!

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent