Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Escola Gavina: publicitat (1)

DSC03091_72

 

Comence a explicar l’escola a futures famílies que s’interessen pel nostre projecte educatiu. He tornat a les reunions individuals, a la vista del fracàs de l’any passat, i em demane què interessarà més als pares, perquè els puga convèncer que som una gran escola, no només una bona escola. Com n’hi ha tantes, malgrat la mala premsa, i l’ús pornogràfic que se’n fa dels errors i dels accidents. Però tenim una gran escola, en general, malgrat les dificultats, la manca de suport, el descrèdit i més entrebancs que no deixen lluir tanta feinada com fan milers de mestres. Ara, jo he vingut a vendre la meua escola, l’escola de la qual sóc mestre fa gairebé trenta anys, una escola que m’ha guanyat a pols, que m’ha convençut l’esperit, i m’ha fet pujar l’autoestima, viure emocions, a més que m’ha fet créixer al costat de mestres d’una heroïcitat fora de mida. L’escola es basteix amb milers d’històries, de petites històries que en fan una de tan grossa i bella que no hi cap en un llibre, en un bloc, en un cinema ni en un poble sencer. Són tantes les mirades, les mans, els lligams, els aprenentatges, que se’ns fa impossible d’explicar-los en una entrevista de pares que possiblement encara no apamen la transcendència de la decisió que han de prendre, l’escola que acollirà els seus fills. Una de les decisions més importants, sens dubte, per això voldria mesurar què dic, com ho dic, com els mire, em moc o balle davant seu. —Vostés què faran, si el xiquet pega un bac, no sap respondre per què l’Univers no cap en un got o fa tres dies que no hem llegit res, però res de res, davant el fill…, què faran, en aquesta escola?

Em mire aquella família, no tan desorientada com pensava, els convide a llegir Montaigne, Sant Exupery, l’original de Peter Pan i Wendy traduït per Marià Manent, o el llibre de Meravelles d’Estellés, i els demane ajut sense vergonya, perquè a partir d’aquell moment, en aquell moment just que els ho dic, els aboque que són ells, pare i mare, els principals responsables de l’educació dels fills, i que l’escola, la nostra i qualsevol que es precie de mantenir-hi el nom, no els abandonarà mai, en aquest ofici increïble i tan difícil, de fer de pares.

 

*foto de Raül Gómez, manllevada de l’espectacle ‘Inaugural’



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent