París, hermano Mariano
París és paraula major. Un símbol. Malgrat els jacobins, i malgrat els francesos. Hom podría demanar-se quin era el paper de Rajoy a París, ahir. Potser viatjava per aprendre, que això sempre va bé i fa paper. Allà hi havia l’elit política d’Europa, malgrat que la majoria era una elit falsa, hipòcrita, perquè els membres s’autodefinien com una cosa que no eren, no ho eren perquè justament són en política, aqueixa majoria, per impedir que tothom siguem Charlie. Però quin paper que els toca de jugar en no poques ocasions, a les elits.
El representant dels espanyols també hi era, malgrat que als valencians ha tingut la cara i l’esperit feixista de prohibir-nos la TV3, de tancar-nos RTVV, de prohibir-nos la ràdio en valencià, d’eliminar-nos línies d’escola pel fet que no eren en espanyol…, malgrat tot això, ell se’n va de viatge a París, per lluir darrere aquella pancarta de defensa de la llibertat d’expressió a Europa. Cal tenir barra i el morro fort. O ser un hipòcrita de cap a peus. Els altres membres de l’elit no us penseu que són més bambos, o fluixos o dòcils, no, no, són igualment hipòcrites, però sembla que ara tocava aqueixa màxima de defensar la vella Europa i declarar-se amic d’aquell setmanari.
A mi no m’agraden gaire, els dibuixos que fan aquells, que em sembla una estètica que demana tenir la fel de ferro i estòmac de fortasec. Em passa amb la majoria de l’art de carrer, com si el segle XX no els hagués passat pels morros, com si calgués de fer les parets més lletges encara. Ara, estètica a banda, la llibertat és inqüestionable. Ah, però que vinguen a reclamar-la, a oferir-la, homes com Rajoy, un personatge tret de la pel·lícula ‘los otros’, que representa el franquisme, l’església espanola més rància, un model d’escola prehistòric…, és per començar a desconfiar o per pegar a córrer. Que el pp siga convidat a Europa, a defensar la llibertat i la llibertat d’una revista anticlerical, lliure i irreverent, i tota la pesca d’aquell model de setmanari, quan ací tot són prohibicions i lleis contra l’expressió, fa plorar més que no riure, explica la mentida d’aquell fanguer, i com la política pot esdevenir el pitjor model d’una realitat ordida per mediocres, i corruptes en el nostre cas particular.
Per cert, ací continuen lliures i protegides accions feixistes contra joves i institucions culturals, l’última el cap de setmana, això també ho hauria d’explicar a París, Rajoy, com és que a València passen amb impunitat tantes accions feixistes. Potser que en tornar, l’home passe per València, per alliçonar Fabra i els seus frares, a vore com és que tenim tots els mitjans en valencià tancats a pany i clau, prohibits. O és que la llibertat, hermano Mariano, s’acaba als Pirineus?
Home. En tonar a casa, tots aquests membres de l’elit política d’Europa, potser comencen per desprohibir mitjans, fins i tot podrien demanar perdó, per exemple, per assassinar periodistes, o poetes, o músics, o joves… Si diuen que tots són Charlie, que siguen sincers o dimitesquen.