Mil corrupptes
La governança que patim a València, a Palma, o colonialment des de madrit, cada dia destapa més indicadors d’una èpica de vergonya, però que accelera la descomposició mateix del que ells es pensaven que era indivisible, fa uns anys. Ja no destapa sorpresa, ni ensortit, ni una exclamació mínima, l’obertura de ventre i l’extensió d’uns budells farcits de merda, perquè fa anys que molts detalls apuntaven la mentida que representa ara i adés el govern de l’estat i les delegacions de virreis enviades a escampar la pesta: començant pel rei, la família sencera, i passant pels diferents registres de presidents de l’estat o de l’oposició, ara jo ara tu, pp i psoe, s’hi han retratat en aquest escenari brut que és la part grossa de la península, sense comptar andorra, portugal i gibraltar.
Després de la dictadura, una escola d’estraperlo, corrupció i lladrocini d’uns quants milers, entre castes, famílies i gàsters que es repartien el pastissot, la Transició es va bastir sobre això que veiem: l’honor d’aspana per damunt de tot. La resta ja sabem què és: una escola de creminals que ha estés maneres de fer barroeres, estúpides, indecents. Què quedarà, després d’aquest aquelarre ‘peper’ en la caixa pública?, deutes, tants que no podrem pagar-los mai, mai de la vida, si no és amb més deutes, més deures i més obligacions. I com la memòria és fràgil, i la desgràcia un infern, passaran tres dies i ens tornaran a governar, no tornaran res del que han robat, i encara ens faran pagar amb més deute per deixar-nos llepar l’ajuda. Aquest serà el càstig, si no és que peguem foc a la barraca, començant de ben amunt el foc, i estenent-lo sense mirament. Fins que no queden brasses. Ni ossos. Ni pedres. D’aquest bunyol.