Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La llengua els fa mal

Al pp valencià li ha entrat de sobte una caguera diarreica, i s’ha posat a burxar com poden convèncer tres o quatre mil pensionistes capaços de votar-los encara que després vinguen a furtar-los la làpida del cementeri o el got on fiquen cada nit la dentadura. Doncs, n’hi ha, de valencians cerrils que votarien pp malgrat els arrancaren la pell a tires o els penjaren una botija de fang d’un lloc on abans n’hi havia collons i ara n’hi ha dos pelleringots pansits migbarbuts.

El pp valencià, segons que diuen uns mitjans infiltrats en la investigació més indiscreta i fallera, tan se val, prepara una llei contra la unitat de la llengua, cansat que fins i tot la mateixa acadèmia que va crear per dictaminar a conveniència, no ha fet sinó explicar que el valencià és un dialecte. Pitjor, un dialecte d’aquella llengua que no podem anomenar, si baixem per la ratlla del riu Sènia, i ells, bons són els pollastres corruptes quan la cresta els creix per baixcama, ja corren a traure una llei que dictamine que la llengua dels valencians ve de París, com els xiquets penjats del bec d’una cigonya, o si ho volen vostés, va nàixer d’un cràter còsmic fa milanta segles, però mai dels mais, mai, no toleraran que tinga cap semblança ni paregut amb la innombrable, ni amb cap de les llengües romàniques conegudes. Així que, com no han trobat filòlegs ni científics prou corruptes com per acceptar diners en canvi d’empassar-se la mortadela per un forat minsot (absteniu-vos si no sou xarcuters de lo Rat Penat, fins com una agulla saquera), aquesta setmana presentaran per llei la seua decisió meditada: aleshores publicaran al DOGV un article que més o menys començarà així: Jo, Alberto Fabra, honorablot de fa uns mesos, malgrat que alguns em voldrien plantat com un moniato, per la gràcia del pp i i la seua caixa doble i negra, ara mateix em declare l’home més llest entre els valencians, que per això m’hauran triat entre tanta intel·ligència com sobra en aquest partidot de gànsters de per riure, que tots no són faves, ni apocats ni molls, veieu Cotino i els caquis, el colombaire de Benissanó, o la peixa morisca de Torrent, dons jo mateix, Alberto, decidesc contra la Universitat, contra el món científic universal, el romanístic i contra qui faça falta, decidesc definir per llei que, la llengua no espanola més parlada a València, malgrat una feinada de decàdes d’aterrar-la infructuosament, passarà a dir-se llengua valenciana diferent a qualsevol altra llengua d’ací i del món còsmic, una llengua sense origen, ni pare ni mare ni falta que li fa a la malaputa…

—Alberto…

…Com a president decretaré que, a l’escola, quan un xiquet demane com es diu la llengua d’un quants desgraciats valencians que s’entossudeixen a aprendre-la i encara van a la línia, es dirà, és dirà…, llengua no espanola usada en la pitjor línia d’escola d’aquest territori annexat a la península. Almenys fin que desaparega l’amenaça d’aquests 200.000 dissortats malnascuts irredempts que continuen aprenent en dialecte… que no serveix ni per explicar als seus el robatori més llarg trist i desemparat de la història de l’Europa moderna: ‘moatros, los valencianos’

 

Post: en un test d’intel·ligència, quin fóra el mínim exigible per arribar a ser president de la generalitat valenciana? Un fabra! (és una nova mesura, faves)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent