Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Plegats som imparables!

Dubtava de posar ‘Per Nadal, fet!’ o ‘Plegats som imparables!’ o ‘President, pose les urnes’, perquè com del no-res fem una muntanya…

Del no-res fem sidral, en canvi d’apamar que tot allò que va passant és ben normal. Els espanols no s’han mogut, prohibeixen la participació, la consulta, i la democràcia si cal. Ni debat ni res. Que no s’han mogut. Som nosaltres que decidim com avancem de ràpids. I prou que correm, malgrat això d’aquesta nit. Però estàvem tan tensos, tan agafats a les xarxes, a vore què passava en aquesta reunió, que ens hem cregut per un moment que tot havia fracassat. Xa, exagerats, si tot això d’anit entrava dins el previst. Com ho era de previst que Madrit no es mogués gens ni mica, ni el govern, ni el TC ni ningú més. Com era que ens trobaríem en el moment de convocar eleccions, amb l’organització dels censos, les taules, i tota la parafernàlia i alguns tremolarien de fluixera. Però fins ací tot era normal. Així que l’espantada és nostra, pròpia, el vent fa tancar una porta de colp  i la gent s’ha posat a cridar que ja érem com fa tres anys. Doncs, no, som en el 14 d’octubre de 2014, un dia després del tretze, i el camí cap a la independència és més curt, cada dia. Que no defalleix malgrat els aiguaders de torn i els tiradors de cartes que pronostiquen fa temps que tot això que ens ha passat els darrers dos anys no portarà enlloc, sobretot perquè ells no hi són remenant cireres, ara mateix, que hi seran més endavant, però no poden esperar-se, els impacients i pensen i escampen que tothom excepte ells ho farà tot malament, absolutament tot.

Que ningú no havia dit que seria un camí de roses, o un aparteu-vos que anem de baixada, i a la primera de canvi oferim aquest petit regal a la parròquia del costat: els uns per ací, els altres per llà, els altres que ja veurem ara, i els últims que a pensar què direm demà. Xa, quin sopar que ens heu fet passar, malgrat que ja sabíem això, que aquells no mourien el ruc i que nosaltres encara faríem ai, ai, ai.

En canvi, ningú no dubta que cada minut que passa som més aprop de l’objectiu, i sobretot més lluny d’espana, que l’únic argument que ha utilitzat davant catalunya i el món sencer és ‘no’. Una de les màximes que acaba sient un sí rotund, si sabem jugar com cal sense predre els estreps. Jo encara dubte si no serà una estratègia per enganyar-los. Perquè tots els que hi eren en aquella reunió marotoniana (sincerament, jo em pensava que no eixirien fins demà a desdejunar, ai, quina nit més divertida que hagués passat Catalunya, i quina tremolor de cames aquells d’allà enllà) són llestos i saben fer-la anar. La fluixera també fa que ens manque frescor, la intel·ligència necessària en el moment adequat. Però Catalunya se’n sortirà bé, fantasticament bé, perquè en sap i ha demostrat davant el món que mereix com ningú la llibertat que reclama.

Espanya sap que ha perdut, perquè no té arguments, cap ni un. No només no té arguments, és que demostra una pobresa intel·lectual que Europa i també Amèrica s’agafen el cap espantats… En canvi de tantes raons com som capaços d’arguir, nosaltres. Per això caldrà continuar demostrant que ens mereixem l’admiració internacional, com ha passat fins ara. Amb estil i bones idees. Però plegats ens assegurem un triomf incontestable. Rotund. De l’altra manera, com ara escenifiquem cadascú des del nostre taullell, ens costarà més que caldria. Massa fins i tot.

Confiança amb l’equip, xa. Al cap i a la fi, com diem a l’escola amb el treball cooperatiu, ningú no en sap més que tots plegats. Com hem sigut capaços de fer fins ara. No oblideu que portar un país sencer a la seua llibertat, és una feina feixuga, encara més amb els pals a les rodes d’aquells torpalls. Que no és com mudar-se de casa o casar-se per segona vegada.

No sabeu amb quina il·lusió us veiem des del sud. A més que no renunciem a aquella frase de Carme Forcadell que és simptoma d’un país sencer: —President, pose les urnes!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent