Ulisses20

Dels tres dies del Congrés d’educació a l’Alcúdia, el segon ja mereixia amb escreix la nostra atenció, ves quin jorn i quin parell de ponències. Una aposta tan decidida i valenta dels organitzadors, que els mestres vam agrair amb entusiasme.

I és que enguany necessitem força i coratge, els mestres, per a començar un curs on la cara més ferotge contra l’educació és la mateixa llei d’educació, acabada d’estrenar, la lomqe, una declaració de principis contra l’escola, contra els mestres, contra els sindicats, contra la idea d’aprendre i d’educar. L’objectiu d’un sistema educatiu tan pervers com l’espanol és aterrar tota l’avantguarda pedagògica del segle XX, i redireccionar l’aprenentatge cap a la pitjor de les cares postfranquistes. Un sistema educatiu pensat des de l’església, el neoliberalisme (que vol dir l’extrema dreta), el centralisme caspós, la vigilància extrema en forma de revàlides o exàmens externs perquè ningú no puga escapar-se d’aquest malson en el qual volen convertir l’escola, a Madrid, per a la resta de l’Estat.

Hom es pregunta qui pot tenir tanta mala llet, quins noms propis hi ha al darrere de la redacció d’un model educatiu tan oposat als models centroeuropeus, no diguem nòrdics, i amb quina mala intenció es pretén de convertir els nostres alumnes en pastanagues, per comptes de facilitar-los camíns oberts al coneixement, quin parit de l’antic movimiento haurà tingut la pensada de tornar l’escola cinquanta anys enrere, com si la idiotesa se’ns hagués ficat al cap amb un trepant creminal.

Ah, els mestres tornem a la clandestinitat, ves si serà divertida l’escola enguany, si és que volem que els xiquets siguen lliures, aprenguen i deixen les albardes per als qui han pensat una escola per a miserables.

AFEGIT: perquè els del menisteri espanol han pensat, xa, si els volem rucs, albardem-los! Ho han pensat, ells, naturalment, que són d’una raça intel·ligent molt superior a la resta d’Europa.