Innovació a l’empresa valenciana (!)
Ahir vam ser al parc tecnològic de València per participar de dues conferències sobre innovació i empresa a la seu del CEEI, una mena de seu d’empreses europees per la innovació (oficialment, centres europeus d’empreses innovadores de la comunitat en perfecte espanol). Les dues conferències les feia el mateix home, en un salonet d’actes d’una estètica lletja, això ja fóra una mesura de respecte estètic, la innovació sembla que s’havia de presentar en la llengua LOMQE de madrid, malgrat que el conferenciant en dominava d’altres, i el contingut, si això es defensava com a innovador i europeu, era per pegar a córrer en deu minuts, quinze màxim. Però vam aguantar el primer envit per no escapar-nos-en a mitges (confessem que la segona conferència ens la vam saltar). Total, que per dir que el ‘Design thiwking’ és una eina que s’avança a les tronades dels clients i acabar per explicar que Steve Jobs era si fa no fa un afeccionat de l’empresa i de la innovació, perquè solament que sabia copiar allò que havien fet uns altres bo i presentant-ho amb caixetes amb estil, vam perdre dues hores que no tenen pèrdua: si aquesta és la seu de l’empresariat valencià per la innovació i per europa al parc tecnòlogic, on se suposa que l’empresa valenciana és a l’última en tecnologia, formació investigació i innovació, i acaben oferint-nos gat per llebre…, destapa que ni això no fem bé els valencians. Però que no heu visitat per exemple Barcelona, o Berlín o Londres?
Ves que nosaltres ens diem: anem, xa, a vore si uns altres són capaços d’il·lusionar a partir de la bona feina, el coratge, l’estudi o la professionalitat… A cagar a la via, home! Ara, això sí, n’aprens una barbaritat d’aquell llenguatge per amanyagar que en saben l’ou: focus busines, área de networking, entrepreneurship experience, cash manegement, taller coolhunting… Mamonaes sí que en saben, tu.
Però vam eixir convençuts que han d’haver més empresaris valencians, més preparats, més innovadors i més professionals que allò que ens van oferir al CEEI. Ho voldríem creure.
Clar que n’hi ha, d’emprenedors i emprenedores amb més saber d’innovació. Un bon grapat, són ex-alumnes i amics nostres. N’hi hauria prou en juntar-los i demanar-los per les seues experiències perquè sense argot friki-anglòfil ens deixaren bocabadats.
El millor de la sessió al CEEI, sens dubte, la nostra prèvia. Hi hagué més innovació i més empresa en aquella sobretaula que en cinc hores de cadireta de pala…