Pasqual Pastor va demostrar, de l’un costat, la importància del coneixement general, que els il·lustrats ni dividien ni subdividien en compartiments com ara fan algunes lleis, quan parlen d’àrees instrumentals i unes altres de secundàries, de malnom ‘maries’: com pot atrevir-se ningú (els polítics?) a explicar que Bach, Mozart o Strawinsky produïen obres per a les maries?, per què gosa ningú sotmetre el currículum a la desigualtat i a la falsa idea que els joves han d’estar preparats, exclusivament, en llengua i matemàtica?
En un recorregut intens, i profund, el professor Pastor explicava com la bellesa és en una pintura, en una cançó, en un teorema matemàtic, en un descobriment científic, que ningú no pot retallar la riquesa del coneixement en nom de no sabem quins objectius que tenen molt poc a veure amb la cultura i menys encara amb l’educació.
‘La ciència i l’art van a la recerca de sentit, sense exclusió, i els xiquets tenen el dret de ser formats íntegrament, sense particions ni calaixeres.’
Pastor veia aqueixa bellesa en una línia de Picasso i en una fórmula física, que pretenen l’elaboració de patrons que busquen el sentit a la vida, que volen posar ordre a la tensió. Som fabricants de patrons no verbals, d’idees harmonioses, artistes, matemàtics, músics… Que la profunditat de l’art, el seu valor universal, no pot ser privat ni privatiu d’uns quants… Aqueixa profunditat de les idees inevitables, econòmiques, inesperades que és l’art són un dret col·lectiu; ciència i art comparteixen la visió que indaga, inquireix, abstrau, assimila, activa i comunica… tenen l’objectiu comú d’anar més lluny, de portar l’ésser més lluny.
«Ah, la inevitabilitat de la música. La ment necessita trobar coherència…»
Som fruit d’un matriarcat acústic, que ja sabeu com ens canten les mares només nàixer, abans fins i tot, que als 45 dies el fetus ja ha desenvolupat l’oïda…
Entre més conceptes, Pasqual Pastor va encoratjar els mestres a defensar la intel·ligència, a exigir-se en favor de qualsevol àrea del coneixement sense menystenir-ne cap, si busquem la formació, una escola capaç i democràtica… Com la música humanitza, i la ciència, perquè totes dues, art i ciència, són una experiència estètica… Perquè els mestres, vet ací el repte que ens va llançar:
—en quina qualitat de vida voldríem instal·lar-nos?
Ves quina responsabilitat teniu.
foto: Anna Chaler, directora de l’escola La Masia, i Pasqual Pastor