Publicat el 13 de juny de 2014
Convertir les corts en putiferi
Com és que no escrius més sovint?, fa un temps que passes poc pel bloc. És cert, potser per excés de feina, o perquè fa vergonya de repetir-se, sobre el mateix i la mateixa prostitució política que vivim. Ah, cap problema, llavors parla d’una altra cosa, de l’escola, per exemple, o de futbol, o qualsevol tema diferent, o millor encara, parla d’allò que passa a les Corts valencianes… El putiferi? Sí, sí, parla d’aquest teatret de putots en què han convertit el parlament valencià: una casa de putes on tot li val, corrupció, prostitució, il·legalitat, l’insult, l’abús, el robatori, tot li val… Sí, sí, és el primer pas del feixisme, convertir la política en un cau de mafiosos, de primer, perquè el desencant demane populisme, accions més contundents, fins i tot crits en favor d’un colp, d’un colp d’efecten com això del reiot corrupte, vividor, bevedor i pocavergonya, un mafiós protegit perquè ningú puga passar-li comptes mai, però mai de la vida. Però tornem a la bufa de política valenciana. Sí, sí, tornem-hi, això és, una opereta bufa governada per mediocres de la mà al cul, la butxaca farcida i la corrupció el pa de cada dia: això és València, el que han fet durant anys aquests idiotes del pp, gànsters fariseus que ara demanen almoïna a Espana perquè ens donen les molles per sobreviure: i encara ens governen, sí, sí, els del govern valencià són els mateixos, els mateixos que han portat València a la ruïna absoluta. Són consellers, parlamentaris, membres electes, sí, però alguns d’ells són de vacances tot l’any, no passen ni cinc minuts pel lloc de la feina, de feina no en fan gens, però és que ara ni van, i cobren, ja ho crec que cobren, per continuar robant-nos les celles, el fetge i si cal la salut sencera, en canvi de privatitzacions, retallades i amenaces reals contra la seguretat i l’atenció de milers de ciutadans.
És el preu d’aquesta dependència que dura 300 anys, que ja hem vist les orelles del llop i com s’estimen aquests substituts de valencians, València i els seus: robant-nos, insultant-nos, amenacant-nos cada dia… Una violació en tota regla, institucional i legalitzada, dels drets mínims. Per què? Per què ens tracten d’aqueixa manera, als valencians sobretot. Perquè ens deixem, diuen alguns. Però, no. No ens deixem, és que han lligat de mans i peus la justícia, el govern, les corts, els ajuntaments, les diputacions…, o ets un corrupte, amenacen, o se n’aneu al carrer tu, la teua família, els fills, els pares, tots, perquè som la màfia i hon tenim tot lligat, i si dius res, però res de res, si alces un dit, et tirarem al carrer i et tractarem com un gos, com un drap, com una merda. Que no has vist que som capaços de tirar al carrer una parlamentària, perquè ens dóna la gana, xa. I és clar, ningú no vol ser una merda, ningú. Ni els valencians, que tenim l’ànim i l’ànima per terra: els mateixos, aquests de l’amenaça, són els que van violar les dones i les filles, fa tres-cents anys: a Bétera, per exemple, ho van fer dins l’església… decenes de dones de llauradors violades, assassinades pels borbors i els botiflers, per què ens hauríem de revoltar, per què, amb aitals precedents. Sí, el putiferi, una casa de putes, València, sí, per ofrenar-los la figa i el cos sencer, a aquells homenics creminals de ponent. I posar-los la corona on els calga, d’ací uns dies. Però això no és la democràcia, no. Més prompte és un simulacre, una taronja podrida. Sí. Una taronja.
És el preu d’aquesta dependència que dura 300 anys, que ja hem vist les orelles del llop i com s’estimen aquests substituts de valencians, València i els seus: robant-nos, insultant-nos, amenacant-nos cada dia… Una violació en tota regla, institucional i legalitzada, dels drets mínims. Per què? Per què ens tracten d’aqueixa manera, als valencians sobretot. Perquè ens deixem, diuen alguns. Però, no. No ens deixem, és que han lligat de mans i peus la justícia, el govern, les corts, els ajuntaments, les diputacions…, o ets un corrupte, amenacen, o se n’aneu al carrer tu, la teua família, els fills, els pares, tots, perquè som la màfia i hon tenim tot lligat, i si dius res, però res de res, si alces un dit, et tirarem al carrer i et tractarem com un gos, com un drap, com una merda. Que no has vist que som capaços de tirar al carrer una parlamentària, perquè ens dóna la gana, xa. I és clar, ningú no vol ser una merda, ningú. Ni els valencians, que tenim l’ànim i l’ànima per terra: els mateixos, aquests de l’amenaça, són els que van violar les dones i les filles, fa tres-cents anys: a Bétera, per exemple, ho van fer dins l’església… decenes de dones de llauradors violades, assassinades pels borbors i els botiflers, per què ens hauríem de revoltar, per què, amb aitals precedents. Sí, el putiferi, una casa de putes, València, sí, per ofrenar-los la figa i el cos sencer, a aquells homenics creminals de ponent. I posar-los la corona on els calga, d’ací uns dies. Però això no és la democràcia, no. Més prompte és un simulacre, una taronja podrida. Sí. Una taronja.
Demà ja parlaré de l’escola, o ves a saber.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Au cac@u.
PD:
AMPARITO, mamelluda, sense depilar, la tinc com un cabàs, maureta,culet respingon, 30 (?) complet.
VISENT, rodaor,futbolero, XXL i menjador d´anguiles, 24 hores ( com en urgències).