Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 1 de març de 2014

Una assemblea de lo alto al 9 d’Octubre d’Alcàsser

Anit vam viure una experiència per l’escola que no esperàvem, una experiència excelsa, per com ens alliçonà el compromís col·lectiu d’una escola, la força dels pares i l’empenta d’un equip de mestres que, plegats, tenen l’objectiu de convertir l’escola 9 d’Octubre d’Alcàsser en un espai de vida tan intensa.

En arribar ja ens ho van explicar: la benvinguda la feien unes mestres i una colla de dolçaines i tabals del poble. Ens van dir que participaríem d’una assemblea d’escola, que tenia l’objectiu de decidir si es convertien oficialment en comunitat d’aprenentatge. (Per als valencians, perdoneu-me, allò de comunitat ja ens fa una certa pudor, malgrat que internacionalment, és així com defineixen el model d’escola que fa participar pares, famíliars i altres agents en la vida diària del centre).

Ramon Fletxa, que feia els honors, ens va regalar una conferència brillant i contundent, va avisar-nos que parlaria d’un programa d’activitats que garanteixen l’èxit, l’èxit del que fan mestres, alumnes i pares per aprendre i compartir plegats l’escola. N’hi havia més, però amb el temps que disposava, centraria el discurs en tres dels nou aspectes que garanteixen una bona escola.
Si havíem viscut un Carnestoltes espèndid, que explicarem en un altre apunt, sobre les festes populars del País Valencià, la cirereta de la vesprada ens va deixar mocats: —la gent del 9 d’Octubre ens va regalar una experiencià col·lectiva a la casa de Cultura d’Alcàsser que quaselvol escola moderna d’Europa voldria viure.
En aquell moment de la vesprada solament m’entristia que molts mestres més, entre més els de la nostra escola, no pogueren viure aquell moment…, no podia estar-me d’agrair a Nelson Seguí, director, a les xiquetes que van llegit la invitació i a la presidenta de l’ampa, que demostrà tant de coratge animant la seua associació a participar-hi d’aital decisió, per fer-nos reviure un dels moments més bells que pot viure qualsevol escola: la declaració pública que volen ser escola viva i entusiasta, de portes obertes a aprendre, a participar en col·lectivitat, en assemblea, perquè allò que fem a l’escola siga eficaç en favor dels xiquets que, segons va acabar Ramon Fletxa, mereixen l’aposta sincera per garantir-los el millor.

No havia escoltat Ramon amb tanta contundència. Sembla que ha dit prou, ara, per assegurar, sense pèls a la llengua, que la jerarquia del sistema educatiu universitari i espanol és un desastre complet, que durant anys ha fet trampa a la societat, que ha amagat informació privilegiada, que ha ocultat informes i estudis publicats per la comunitat científica internacional, de com havíem de fer les coses, en canvi de seguir i aplaudir tot de xarraires (ell en calcula uns cinquanta) venedors de fum instal·lats en sillons que no paren de dir què s’ha de fer perquè l’educació ens vaja tan malament. I ausaes que ho aconsegueixen, que ens vaja a redolons.
La denúncia era tan contundent com aterradora: Ramon Fletxa acusa amb noms i cognoms melindrots que s’han convertir en estafadors per mantenir un sistema corrupte, que fa anys Europa i l’elit centífica havia descobert que no funcionava, però que ací, ves per on, continuaven alimentant per tal de protegir-se el privilegi d’uns quants mediocres de la intel$·ligència espanola.

No seré jo que dirà noms, però Ramon apunta sense embuts: va felicitar l’escola d’Alcàsser i va obrir un torn als pares perquè preguntaren tot de dubtes, neguits, animant-los a continuar treballant i col·laborant en benefici dels fills i de l’escola que els atén. Va ensenyar diverses revistes ceintífiques de primer ordre, que ja explicaven quins eren els models d’èxit escolar, pel que fa a la partcipació, la lectura, el coneixement, i no va estar-se de dir que ací, uns quants mitjans acostats als polítics, amb els xixarel·los de torn, havien conduït el negociot de tenir-nos atrapats en la desinformació. La pocapena de la política espanola ha fet la resta.
 
Els pares van preguntar, van demanar això i allò, i nosaltres no cabíem de tan de goig per viure una de les vesprades més belles que pot viure qualsevol mestre, en una lliçó col·lectiva que ens fa caminar avui, dissabte primer de març, amb el cap ben alt com uns experts de l’escola moderna d’Europa, camí de Finlàndia, amb aquella llavor sembrada a Alcàsser, en una escola de nom emblema, el 9 d’Octubre. Gràcies per haver compartit un bri de l’escola majúscula que necessitem els valencians. Per molts anys. [més detalls]

*No ho havia fet mai, o sí, no ho sé. Però aquest apunt el dedique al meu amic Josep Aparisi, un dels grans lectors del nostre país, veí d’Alcàsser i de Bétera. Per tantes coses com ell i jo sabem. 



  1. “La jerarquia del sistema educatiu és un desastre complet, que durant anys ha fet trampa  en canvi de seguir i aplaudir tot de xarraires (en calcula uns cinquanta).”

    Volem noms.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent