Ulisses20

Refranyer popular que em ve a pèl d’això de la festa més estesa del país, de nord a sud, de les Illes a l’interior dels Serrans? Fogueres, dimonis, balls, festa major, foc, molt de foc i tradició, encar hem conservat la identitat malgrat els tres-cents anys d’ocupació.
L’ocupació ens la faran passar ara per la nova llei d’educació, ves com arriben a ser de malparits, sobretot perquè collen, giren amb la intenció d’ofegar-nos, tant se val com, tiren a pegar pel dret: de primer, furtant-nos el sistema financer, la cultura, el camp, el paisatge, i ara l’educació. La nova llei espanola atempta directament contra l’escola, sobretot contra l’escola catalana, que podeu descomposar en valenciana i mallorquina. Allò més gros no és la religió, que ens refreguen per la boca (tant se val, això, perquè nosaltres diem ‘Foc al clero i plantem vinya’, i no amenacem debades tampoc, nosaltres, allà han pegat foc al carrer: deixa que els toquen el crostó i voràs si no cremen també alguna ermita, que no som fallers ni res, nosaltres, o una cosa pitjor; toqueu-nos la ciència, la raó, que és el que pretenen, i voràs com acabarà tot plegat? A ells tant se’ls en dóna tres que catorze, per tal d’ofegar-nos, perquè tiren a matar. Robar ja ho fan, més descaradament els últims anys, així que ara volen més jornal, que no són idiotes. Corruptes, sí, però idiotes no. Així que allò pitjor de la llei, és que consideren que solament hi ha una llengua principal, la resta són de segona categoria, llengües voluntàries, regionals, per a llegir un verset i poca cosa més. Vet ací on hi ha la ferida: una llengua imperial i unes quantes de subordinades a la voluntat dels pares, dels jutges, de la policia, de l’exèrcit, de l’església, dels ajuntaments, dels botiguers, dels exhibidors de cinema, dels quioscs, dels editors, dels mitjans, dels franquistes que no han deixat mai el poder, de la voluntat de no deixar-lo mai? La llengua, la nostra, no ha de valdre ni per a rentar la roba, ni per etiquetar detergents, sabons, lleixius o pasta de dents, tant se val, la llei d’educació espanola pensada per aquell mediocre pocavergonya d’en wert, l’opus i l’extrema dreta ens allunya cada colps més de l’èxit, dels models nòrdics, ens allunya del present, ens porta en aquell temps d’Isabel la catòlica, la mala peça, com si la idiotesa de ser governats per homenics sense escrúpols, sense ètica, sense dignitat ens deixés adormits, meninfots, aconformats. Primer contra la llengua, deuen pensar, després ja es trobaran desemparats.