Ulisses20

Arran d’aquest article a Vilaweb, sobre la pèrdua del poder econòmic dels valencians, amb la desfeta de les caixes, Bancaixa i CAM, i els bancs, banc de València, i la venda de les petites Caixes Rurals a Cajamar, que és Almeria, collons, allà en aquell desert on diuen que rodaven les pel·lícules de l’oest atrotinades de baix pressupost, repasse les grans fites dels polítics valencians, entre mediocres, incompetents i il·luminats.
Fabra, no cal parlar-ne, és un titellot sense substància, ideal per acabar d’arruinar-nos la paradeta. Però els Serafín, Rita, Camps, Zaplana, Blasco, Olivas, i tota la còrrua de lladregots, inútils i malfeiners, han sigut protagonistes de la mateixa desfeta, contra els valencians. Bétera és un cas paradigmàtic, exportable com qualsevol poble.
Vinc de casa pel carrer València cap a l’Ateneu de Bétera. Fa uns anys lluïen Bancaixa, amb aquell edifici imponent de la Caixa d’Estalvis i el Monte de Piedad, regalada als espanols per ofrenar-los glòries i quedar-nos per a nosaltres els cagallons, si és que els volen cagar; la CAM no havia tingut mai tirada, ací a Bétera, sobretot perquè no pots voler clients si poses quatre malcarats a vendre ulls de poll. Però la Caixa Rural, la Caixa de la Cooperativa de Bétera, ai, lluu un rètol en favor d’aquells pistolers de l’Oest perduts a Almeria: sí, els valencians hem perdut el nord, hem perdut el centre, ho hem perdut tot, per culpa dels Serafín i companyia, no ens han deixat ni les argolles per lligar l’haca. Els llauradors deuen pensar que els seus diners són ací, guardats a Bétera, en uns caixons de taronja, d’aquells de fusta i claus de ferro. Però no, els diners són ara lluny, tocant a Andalucia, allà ja faran per fer anar millor els productes d’aquella horteta tan bufona.

Què diu Serafín? Que ells són els únics que no hipotecaran els valencians, en les properes eleccions. Un il·luminat, aquest homenic de Benissanó, que no depassa un discurs de l’alçada de primària, pobre, si no ensopega els collons entre els camals i les sandàlies. Sí, pel camí València no queda cap rastre de banc o caixa valenciana, cap ni un, ves on ens han deixat els fillastres del pp la seua valencianitat, i blaveria.
Ni això, ni el camp, ni la TV, no res, no ens han deixat els polítics que ens han rifat la dreta extrema, l’església i els poders miltars, als valencians. Una ruïna i merda ben fina.

—Sí, sí, som valencians cerrils, moatros —diu serafí.
—És que ets llest com la gana, castellano, un supertransformer.