Ulisses20

L’organització del Nafarroa Oinez’13 ens havia convidat a fer un discurs, en una sala de gom a gom, amb els mitjans (no estem acostumats, els valencians, que els mitjans s’agafen seriosament l’escola), amb tot de personalitats de la política: tres viceconsellers del govern basc, un director general del govern navarrés (l’acalde de Tudela i altres membres d’UPN s’hi havien negat), mestres, amb les famílies i un presentador que feia riure però que no pesava, reiem fins i tot sense entendre’l: i em van convidar a parlar, en nom de l’escolagavina i d’escola valenciana… així que em vaig adreçar a aquell auditori tan atent, en valencià, primer de tot, i ningú, però ningú, feu escarafalls, com nosaltres no n’havíem fet cap, perquè ells s’expressaren en basc, naturalemnt:

Abans de començar els tres minuts que m’heu concedit, vull dir-vos com de contents ens trobem, de viure un jorn tan especial per l’escola, a Tudela: tant la directora com la presidenta d’Argia heu parlat des de l’emoció, que és una llengua que l’escola entén perfectament. Gràcies per una festa tan extraordinària, pels discursos compromesos i de lleialtat a l’escola i en concret a la ikastola de Tudela, Argia, que vol dir llum… Deixeu-me que vos ho diga, els valencians cantem que vinga la llum, la llum d’Argia que la Ribera de Navarra necessita.

Venim en representació del País Valencià…
Francesc Felipe en nom d’Escola Valenciana m’ha cedit la paraula, el seu minut i mig, perquè explique que la Federació Escola Valenciana atén 230.000 alumnes, que vol dir que tota eixa quantitat de joves fan ensenyament en valencià, que segons Enric Valor, és el català més bell del nostre país. Però 230.000 alumnes representen solament el 30% de l’alumnat total… Així que com diem a Mallorca, feina per llarg!

Ara sí, el discurs oficial que havia preparat…
EGUN ON!

La majoria de les llengües minoritzades viuen sotmeses.
Viuen de la voluntat de les llengües amb Estat, que són llengües poderoses, però de voluntat escassa, ruïnosa per a la resta de llengües.
Els polítics governen per a les majories, especialment per a les llengües amb exèrcit. Sort d’algunes excepcions.
La xenofòbia lingüística ha sigut consentida i permesa per lleis i governs que es proclamen democràtics.
En situacions extremes (la dictadura fóra un exemple), la resitència d’uns pocs ha mantingut vives no poques llengües amenaçades.
El testimoni de la resistència, en el nostre cas, l’ha agafat l’escola. L’escola s’ha convertit en el gran valedor de les llengües. Abans, però, que l’escola organitzés una defensa, poetes, músics, romàntics, mestres i la gent dels pobles, gent anònima que ha fet tanta feina calladament i senzilla. La humiltat i la perseverança de la gent dels pobles, de saber qui eren, malgrat que no tenien estudis, ens van salvar d’una catàstrofe.

El cas espanol és de llibre, però de llibre de terror. Espana no entén la perifèria, ni la diversitat, ni la riquesa d’un patrimoni tan valuós. Espana no entén de llengües.
No entén el missatge ‘Ser petit és ser gran a la vegada’.
L’escola és hui el grans exemple en favor de les llengües, de totes les llengües sense distinció. Naturalment, una escola plural, multilingüe, democràtica, laica… que no és l’escola de polítics com Wert, Camps, Fabra o Bauzà, Rajoy o Bàrcenes…,
l’escola és la gran ànima en favor de la diversitat i el plurilingüisme. Representa la base de l’entesa i el diàleg entre els pobles.
L’exemple recent a les Illes Balears, Escola Valenciana al País Valencià, les ikastoles vostres, Escola catalana… n’hi ha tants exemples en favor de les llengües que no podem sinó felicitar el moviment i la idea del projecte Txikiak Handi. Un manifest que mantinga la flama per les llengües del món. Per les nostres, naturalment, primer de tot.

Gràcies per convidar-nos. Per molts anys.  
ASKERRIK ASCO