Ulisses20

‘Ens uneix l’amor
i la defensa de les
nostres llengües

Ens uneix la pressió
que patim per part
de la llengua del conqueridor

I ens uneix el nostre somni de país!

Benvinguts al cor
d’Euskal Herria’

Com no podíem sentir-nos com a casa, emocionats, acollits per aquella gent…
De matí havíem visitat el polígon de la Trobada del Nafarroa Oinez 2013, i després havíem visitat la ikastola Argia, als afores de Tutera. Sempre ens acompanyava Unai, amb Jon i Mikel, mestres de diferents ikastoles de Navarra. Unai es desvivia en atencions, tenia dues missions per nosaltres: acompanyar-nos i que arribàrem sans i estalvis a la signatura del manifest en favor de les llengües, projecte que ell coordina i va presentar en el segon dels protocols més seriots lendemà: Txikiak Handi no és una broma ni és menor, dins aquella festa. Tants de mitjans, de premsa escrita, electrònica, i tantes càmeres de televisió que ho volien recollir ja certifica que, en mitjans, tenen més voluntat que els valencians, però a més les personalitats que hi havia, d’històriques i compromeses, mestres, famílies, la qualitat dels premiats i el conductor d’aquell acte…, elevava el nivell i el supòsit d’allò que podíem esperar.

Després de l’escola, ens vam desplaçar al centre de la ciutat, per dinar a l’hostal Remigio, més d’un segle de verdures (uii), un espai gran, ample que era ple, massa, amb cambrers neguitosos, ràpids, que donen de menjar a un grapat com un centenar. Ens hi esperaven Izaskun i Pello, expresidenta de la Federació navarra d’ikastoles i director de la mateixa federació, respectivament. Hi vam congeniar de seguida, que no paraven d’agrair-nos l’esforç d’haver pujat a la seua festa. Entre els postres, Pello es va alçar va fer dos tocs contra la copa amb una cullereta i va demanar per llegir un verset que havia preparat en català: espere no fer gaire errades, es va disculpar, i malgrat que molts dels que hi eren dinaven pel seu compte, sense ser-ne part ni res del projecte que festejàvem, es va escoltar bé.

Benvinguts al cor d’Euskal Herria!
A penes si havien passat dèsset hores des que havíem arribat, i ja ens passàvem compromisos, col·laboracions, ponts de diàleg, fins i to vam arribar a posar damunt la taula intercanvis de conserves i taronges, les unes i les altres etiquetades en valencià i en euskera.

—Sabeu quants compradors potencials tindríem, llavors?

[la foto és de Raul Olaya, correspon a l’actuació de Vendetta en un dels quatre escenaris de la Trobada, el destinat als joves]