Ulisses20

Hui ha començat el congrés de mestres de l’Alcúdia, que ha consolidat en sis anys un encontre imprescindible a les comarques centrals. Educació com a inversió de futur. Un parell de conferències, descans entremig per fer unes galetes i un suc i fins demà. Un primer dia sense gaire emoció, la veritat, malgrat que hi havia manta ingredients: sobretot aquest moviment entusiasta de les Illes, que té el país sencer en un puny, el cor robat, perquè el coratge d’aquells mestres ha plantat cara als sangoneres de la política i les llengües dominants. Doncs ni això, no han sabut utilitzar Victòria Camps i Josep Ramoneda, que han estat més prompte plans i avorridots en la seua exposició, sobretot el segon, que l’home semblava que venia a fer-nos una classe de la facultat, però de quan ell estudiava, bo i rematant la faena amb una oració sobre el concepte cultura que ha provocat unes quantes reaccions: xe, Ramoneda, si no has de dir-nos res de nou no cal que vingues, home, a la SER ja t’atendran com mereixes. Pos no ha dit que això de els xarxes i la tecnologia són poc menys que nocives per a la salut de l’escola i del món. Aigua en cistella, fum de botxa, sense substància ni pedigrí. I els organitzadors no tenen cap culpa, perquè prou que treballen per aconseguir un dels millors congressos del país sobre l’educació i l’escola. 

El futur sobre l’escola hui era entre el públic, entre els organitzadors, a les Illes, al nord i al sud, on cada dia els mestres treballen debaten estudien per l’escola.

Ja ho va dir Ramon Fletxa, en el món n’hi ha més xarraires que científics, i cada vegada la temptació ens fa portar homenots amb un carro carregat de perols, elixirs i cucanyes: els carros amb vela, perdoneu-los, tapen el sol i les mancances pròpies i alienes. Una mica més de professionalitat ens hagués sentat millor que un poliol.
Ves que els mestres som condescendents i perdonem en excés.
#CongrésBausset