El malgovern de l’amenaça i la imposició
Han aprovat un decret de llengües perquè tenien majoria absoluta. Ni la Universitat, ni els instituts ni l’escola, ni els sindicats, ni les famílies ni els mestres, no el volen, el decret. No el volen perquè és un decret que no facilita, ni ajuda ni millora l’ensenyament de llengües. Clar i ras, no funciona a l’escola. Encà que els mestres anaren en favor, és un model d’ensenyament ineficaç, maldestre, erroni.
I ho diem nosaltres, això? Els que som en vaga o els hi donem suport? No, ho diu la Universitat (que en realitat és l’autotitat científica per a aquests casos), però ho diuen també països que en saben més, molt més que aquests que ens governen. Són països que cada any demostren amb proves, amb resultats, l’eficàcia dels seus mètodes. Països que han fet pactes perquè l’educació i l’escola siga al capdamunt, lluny de les guerres polítiques de mediocres. I diuen que aquest model, el que han triat ací, no serveix. Ells no el fan servir.
Per tant, què diríeu que faran els nostres polítics del pp que governen amb majoria? Atendre els bons models? Modificar el decret? Escoltar qui en sap? No. No faran res d’això. Són incapaços de la rectificació, d’aprendre de l’error, que és un tret diferencial i necessari per aprendre, nyas!
Per tant, qui era aquell governant que preferia escoltar el seu cavall abans que escoltar el seu poble? El pp? No. Calígula. Era Calígula, ves qui ens governa, a les Illes, a València, a Madrid…