Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Retrobament

Pels càlculs que havien fet, vam acabar el 1983 els estudis de magisteri, així que feia trenta anys, trenta!, que alguns dels mestres no ens havíem vist. És d’aquelles festes que algú de la colla de joves que teníem aquella energia i entusiasme decideix que ha passat prou temps i prova d’acomboiar-nos. Bé, sí, potser és una idea tòpica, ves a saber com és, però uns quants ens llancem trenta anys després a vore quina cara fem. Iguals?, estem millor que fa tant i tant, així que no hem de patir, sobretot perquè vivim l’escola amb el mateix entusiasme, gairebé similar a quan volíem menjar-nos el món. Naturalment que no ens hem menjat el món, ni la meitat ni sencer, fins i tot que no ens hem acabat el meló de tot l’any, perquè Rosa, que és un joiell de força indescriptible —enguany era difícil fallar la tria, dona— l’havia rebut de sa mare, però la caldereta de rap i creïlles que ens han preparat Boro i Joan ha sigut espectacular. D’aquelles que paga la pena esperar trenta o més anys i tomben de tos, allà al Mareny de Barraquetes, on feia tants anys estudiàvem la flauta per passar amb un mínim de decència allò bàsic, la música amb la família Alaman, i davant nostre, entre notes i cançons de senzillesa, un home passava tirava el rai i tornava amb poals plens de llises, i moatros encara féiem fu, fiu, fu… Conservem l’ànim intacte, la força i el somriure d’aquells dies. Paraula.
No podem explicar les expressions, les maneres, els somnis que ens empenyien a treballar per l’escola, a formar-nos per començar tot de projectes en favor de l’escola i del país: però el camí ha pagat la pena, i l’encontre, trenta anys després amb aquella caldereta de rap que ens feia vius i joves, com si encà tinguérem vint anys, una miqueta més però no gaire més. Per aqueixa iniciativa, gràcies. Per continuar vius davant l’escola i tanta feina com ens queda per fer, gràcies.
Ens hem conjurat perquè no passen trenta anys més per trobar-nos, sobretot perquè en el millor dels casos, ens hauran de portar els fills, amb els goteros o coses pitjors.
Xa, que resistim i ens queda el millor. Ras i curt.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent