Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Muira l’escola, crida en Bauzà

No s’entén sinó. El virrei o president s’exclama contra tot i contra tots: primer, jo. Que muira la resta si cal. I ja hi som en el quart dia de vaga de l’escola a les Illes. No sé quants anys fa que l’escola no plantejava una lluita d’aital envergadura, amb aqueixa força i solidesa. En favor de l’ensenyament de llengües.
Però en Bauzà no afluixa, aparentment. Ves quina mena de polític no ha d’ésser. Que es pensa per damunt de l’escola i de tothom. Ves quina escola tindríem si els mestres, si un de sol dels mestres, actuàrem d’aqueixa manera. Contra tots els alumnes i contra tot.
Què lluny és Europa, homenic Bauzà, i com de lluny és Finlàndia, d’aqueixa política de gos rabiós, impermeable, que governa inflexible com si es pensés en el principi dels temps, del segle XX o una cosa pitjor.
Quina didàctica i quina pedagogia té aquest mestre? D’on beu? Qui l’assessora?
Que prefereix la ruïna de tothom abans que no la seua… En mans de quina classe política són els homes en aquest país, que voldrien el suïcidi general abans de mostrar i demostrar un pessic de coneixement.
Que mori la intel·ligència?, crida el ruc…, mai, home, mai. 

«El vell regne de Mallorques
el voldrien fer bocins
per això la Història crida:
siau qui sou, mallorquins.»



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent