El frau d’uns homes i unes empreses
L’últim cas de la infanta a Suïssa i el seu decentot homenic, o ara el del Popeie Rato són un escàndol enmig d’una crisi de la qual ells són actors, protagonistes i directors de pel·lícula.
Però entre la màfia política espanola val tot. Qualsevol drap o ninot és bo per sucar-hi pa, piu i figa. Per suposat, també l’acció de convertir els homes de primera línia pp-psoe en executius de monopolis empresarials que ja van ser construïts a conveniència particular de la política i les famílies de poder de la caspa i el rang: un món de podrits i de desgraciats que s’ho van arreglar a mesura, sense estalviar-nos cap melindrot: ni del pp ni del psoe.
Es destapa de tan en tan quina suma paguem per premiar-los la dedicació altruïsta en benefici del bé públic (!), quantitats indecents pels últims grans fracassos de la gestió. Rodrigo Rató cobrarà que anar a dues reunions anuals i a tres esmorzars de luxe mig milió d’euros a càrrec de La Caixa (aquests ni diuen què li paguen), Telefònica, i ara el Santander. Tres grans exemples d’empreses polidotes, modèliques de l’ètica professional. Xa! Xa! Xa!
Els valencians ja vam agafar-nos el cap fa gairebé vint anys quan el primer dels grans traspassos, de polític a executiu, va ser aquell cartaginés d’en Zaplanaa telefònica, assessor internacional, ca!… Més casos? N’hi ha més de cent, tan sonats com en Gonzàlez i l’Aznar, que han anat engreixant butxaca a compte de simular que són enginyers estrategs o gurús de les finances.
Encà que hagués arruïnat Bankia tres vegades, o hagués passat per l’FMI com un inútil consumat, sembla que ja li tenien triat el lloc apropiat per compensar-li la indecència i la professionalitat, a compte de centenars de milers d’euros i de venir a llegir el diari un parell de vegaes l’any.
Tant se val Urdangarín, la Infanta, el reietó o aquell de l’ull a Iberdrola, el Martín, tot de cràpules que tenen la barra de dir que encà faran un bé públic no lucratiu, feixistots, caguenlou, ves quin tall d’empreses que tenim al rànquing…, però ja ho saben a Europa que som un dels països més corruptes, nefastos i inútils dels últims segles. Que no en volem aprendre ni fer net.
No ho aconseguirem del tot. Però només la independència ens proporciona aquesta oportunitat. Aprofitem-la! Preparem-nos per posar a tots aquest indesitjables i sangoneres dels seus conciutadans al seu lloc. I als que són de fora, que els espanyols preguin exemple de nosaltres