Ulisses20

Hem passat els primers tretze dies d’agost, en un bufit, així que hui hi ha sopar especial entre amics, al corral de ca Sari. El primer sopar que obri la festa gran: demà és 14 d’agost i ens prepararem per al foc, de fet passarem la vesprada vestint les cases amb filferro, teles conilleres, i tot d’artilugis que puguen protegir les façanes, les portes, les persianes del foc dels coets. El nostre carrer continua essent carrer autoritzat per al foc, és un dels pocs autoritzats, de fet, dins una altra polèmica de la festa d’enguany, la reducció dràstica d’on es poden tirar coets. Qui no és de la festa ho veu fantàstic, això, però a qui li agrada el foc, és com una traïdoria a la tradició, més encara a Bétera on la pirotècnia Raussell és tan especial en la preparació dels millors coets del país. Xa, em direu exagerat, però les coses van d’aqueixa manera, la festa és excés, la mesura de l’alfàbega ja ho porta, i el perfum que deixa als carrers. Sí, som de festes i aquesta nit ens apleguem per preparar-nos i escalfar motors. Els uns, els més grans, al corral de casa, a la porta del carrer, sopars a la fresca… Els joves, els fills i els seus amics, a les paelles… Ca, no som coents ni res, els valencians. Fem paelles i ens les mengem per a sopar, amb aquell regust de fum i polseguera que porta la fira.
I la polémica aquella amb la qual vam inaugurar un dels apunts? Durant unes hores, l’hem aparcada, sense oblidar que la festa no ha de permetre cap rampell antidemocràtic ni xenòfob ni segons quina música. I encara menys amenaces de ningú per haver-los denunciat l’estil parafeixista sense temors ni timidises.

«A la ziga-zaga vaig pel teu carrer,
flors noves i cànters a l’escudeller.
[…]
A la ziga-zaga el món sencer
que mamprén i acaba al teu carrer.»

Alexandre Navarro, Cançó de Bétera, fragment