Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 14 de juny de 2013

La terra vital del poeta

De tan plena que era aquella saleta de Ca Revolta, de poc que no l’asclem més ampla que llarga: hui presentava el seu nou llibre Alexandre Navarro, de Nàquera (el Camp de Túria), i els poetes de la ciutat havien vingut a acollir-lo, a aprendre dels poetes de comarques. Feia els honors Antoni Ferrer, un altre dels poetes cultes, excelsos, afincat a l’Eliana. Un discurs d’alta volada, en favor de l’amic i deixeble (ja deveu saber com els poetes s’adoben el cant, si són de l’ànima pura): «Lluiran per a tu jorns brillants», amb aquesta llatinada traduïda al català del secà, de la magrana i el moscatell, Ferrer elogiava el nou treball intens, de puresa expressiva, de ressò estellesià (com m’agrada particularment, el retorn al poeta de Burjassot). I després totes les referències als clàssics grecs, llatins, llums i illes del poeta: Càtul, Kavafis, Safo… l’aladre recupera i atia i reviscola la veu tants anys no pública de Navarro, sort en tenim, ara, de la brevetat i el termini que s’hi ha fixat per lliurar-nos una gran lectura d’estiu, als amics i a tants lectors possibles.
Si fa uns anys pegaves en terra i eixia una col·lecció de poetes amb quadernets i tovallons de versos, hui no n’eren menys escoltant-lo, homes de renom i obra publicada: granell, muntaner, porcar, marc… n’hi havia més però tampoc no em conec tots els equips d’aquesta lliga nova.

En la segona part, Alexandre Navarro i Tomàs ha obert l’elixir perfumat de les llomes i turons de Nàquera i ha escampat ací i enllà, llegint-ne una bona part i explicant-se entre lectures uns històries fantàstiques: història, passat, cultismes, llengua acurada assaonada, en un ritme prudent, savi, que ens ha fet riure, viure el goig d’una poesia relatada, explicada, viscuda: tantes referències a records, al pare obrer, als topònims, als aljubs, les magranes, i les vinyes de moscatell, a l’alfàbega de Bétera, viatges ràpids a Sant Petersburg, Constantinoble, Massamagrell, València i el retorn al secà: regar a manta com l’amor, encara abans ens havia ungit els olis, Navarro, perquè puguem entrar en el seu món literari, tants referents: pernoliats i lliurats als records a l’oblit a la imperfecció humana: què queda d’aquelles cases, de les famílies, de l’home, sinó una clau grossa, bruta de rovell…Fins ací va arribar la riuada.

«Encesa fotografia» és un delit, publicat per Germania. Un llibre passional que portarem repetidament en aquest bloc, durant l’estiu. Amb tota la gratitud que mereix Alexandre, Gran com un home gran. El nostre regal del dia.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent