Ulisses20

Entre més versets amables de Carles Subiela, en aquest nou llibre de faules, explica com uns joves van emborratxar el matxo, un dia de festa que  ja no toleraven més vi, de tant com n’havien consumit, i van embotir-li una bota sencera al pobre animal. Com va acabar la festota?
…
Més o menys com va fent el pp, de la seua política: a borratxos no els guanyem, malgrat que tenen la paella pel mànec i ells ho passen tot pel sedàs dels vots (no cal recordar com van mentir i es van desdir tant com prometien, feina sobretot, i diners a dojo, i eixida corrent de la crisi…). Solament el grau d’alcoholèmia explica algunes accions, i la mancança professional, en canvi d’accions d’alarma extrema: en detall, sobre com de consentides i premiades són algunes bandes quan ataquen alcaldes democràtics, a Burjassot per exemple. La cirereta d’aquest descomunal gir cap al franquisme declarat l’hem viscut hui que els mitjans expliquen el premi a una divisió feixista i creminal.

El mateix alcohol no els encega a l’hora d’expulsar altres ciutadans, o en incriminar joves anarcos o antisistema. La deriva alcohòlica de jutges i polítics posa en perill la normalitat i la seguretat de qualsevol que els plante cara, perquè pensa diferent o, senzillament, perquè voldria llegir uns versos, en homenatjar un poeta, com passa entre els valencians i Estellés.

Hem arribat en aquest pas i no ens pensem sinó que la burrera política ha perdut la mesura, els modos, quan de l’un costat prohibeixen paraules, en canvi de donar ales a la violència parafeixista.

Per fer que vaja
el carro avant
els joves van tirant
amb molta fatxa
i dalt del carro
porten el matxo!

Potser és això que s’han pensat a can PP, que mentre tirem del carro veïns i desgraciats, ells poden anar-hi engronsats, beguts, com els borratxos.