Ulisses20

«No sigueu tan ràpids a contestar, ni utilitzeu tòpics o frases tan gastades que no esn aporten gaire, perquè solament fan soroll.» Quina pregunta d’interés podia fer-se, hui, l’escola, en relació al vuit de març? Sou alumnes de secundària, ja teniu un recorregut i un entrenament sòlid, demostreu-vos com sou capaços de pensar: ah!
Per exemple, en aquest deu anys d’escola democràtica (!), teniu proves o mostres de la igualtat entre homes i dones? No? Durant aquesta setmana us ha passat res d’interés, a dins l’escola? [el 55% d’una aula de segon li costa de decidir res d’interessant. O són en una escola avorrida, o no estan avessats a pensar com és d’ineteressant la vida que fan. Sí, n’hi ha altres possibilitats, però en aquesta invitació que m’han fet a ser a segon de secundària durant cinquanta minuts (els últims cinquanta minuts de la setmana), els he reptat a trobar res d’interessant a les seues vides dins l’escola. Després, he demanat al 55% que no trobava res, si a fora de l’escola sí que trobaven més coses d’interés, en relació a les seues vides. Encara el 30% no han sabut trobar una resposta prou ràpida.
Bé, canviem l’activitat: els propose que busquen una idea (ep, pareu, fotre, no us precipiteu a l’abisme), una idea cap en cent quaranta caràcters [twitter], però heu de ser consisos, clars, i acomplir les tres màximes que apuntava Steve Jobs per al talent que busquem: no us rebaixeu abans d’intentar-ho. Per exemple, heu de ser capaços de concentrar en un sol producte, considerem que és el vostre talent, tres adjectius superlatius: molt bo, meravellós, excel·lent. Amb aquesta recepta fàcil, construïu una idea per expressar-la a la resta de la classe. Ep, els mestres també podeu fer l’exercici: una idea brillant en canvi d’una setmana d’escola: us atreviu?

– Com ha millorat la condició de la dona treballadora en els últims trenta anys d’escola democràtica? Bé, s’ha acabat el temps de la classe, ara comença el vostre temps del cap de setmana, un temps més lúdic, d’ambient de traca, de fum, si viviu a la ciutat o en la conurbació metropolitana. Res que no us puga curar uns quilòmetres enllà, això sí, si apagueu la televisió i no feu cas del que passa en aquell balconet. Acabe el discurs amb els alumnes: ara ja no teniu excuses que l’escola no us deixa prou llibertat: si és que voleu pensar. Dilluns ens ho podeu explicar, què heu viscut d’interessant. Pugeu les cadires, deixeu l’aula neta, no oblideu res, bon cap de setmana.

No ho creuereu, però m’ha esborronat la cordialitat de les salutacions finals desitjant-me el millor. Això ho he trobat d’interés. Gràcies.

[el dibuix del cartell és de Paulapé]