Publicat el 27 de gener de 2013
Rita i sa betzerria
A l’alcaldessa valenciana la fel se li gira ràbia, des que la política dels seus s’ha descobert feta de corrupció, que la sang li bull encesa per coure botifarra i ceba: a la caldera, xica.
Hui, ella, ha enviat la polícia municipal a l Centre de Cultura Contemporània Octubre, a ca n’Eliseu, per prohibir el concert de 121db, uns amics i exalumnes, que presentaven disc nou. Xe, el feixisme parapepero et va a mida, dona, un encaix franquista que no saps defugir quan trobes l’ocasió. Tens ràbia, Rita, de ser una pobra dona que, és veritat, has arribat a ser alcaldessa molts anys, però ja s’ha descobert la trampa, els diners robats, la corrupció a dojo, les comissions, el que no sabrem mai, total per governar una ciutat de majories esquitxades d’il·legalitat i una cort de xorissos i botifarrons. Tens ràbia, Rita, per això envies la policia municipal a prohibir un concert de joves que canten en valencià, que fan bon rock, argumentan potser que el local d’Acció Cultural i de tots els valencians que ho vulguen, no té els permisos per organitzar aitals esdeveniments. Potser, no ho sé. Però d’aquets locals, tu i els teus en feu servir cada dia, els subvencioneu la despesa, afegiu altres pagaments que no podem esbombar, o organitzeu festotes privades en locals públics, amb soldades de funcionaris públics: perquè tothom sabem com meneu l’economia i la doble comptabilitat, xica.
Benvolguda batllesa, molta intel·ligència, no: barroeria, mala fel, males arts i mala sang en favor d’una política estúpida fins a l’insult.
Potser hui t’avorries, i has enviat uns quants municipals a tocar-mos les castanyes, potser els municipals que van lliurar l’altre dia, perquè tants com en vas usar privadament per l’enterro de ta mare, no sé si serà legal… Què valia tot plegat, en euros blancs, comptables, que no siguen robats? Això és prevaricació, xica, potser una falta més grossa i sis vegades més greu que presentar un disc en un espai de cultura i de llibertat, malgrat els papers i les llicències que, potser, ens exigiu, si no som dels vostres.
Però bona dona, ser dels vostres vol dir ser corruptes, lladres, malfaeners i llepaculs, malparits en definitiva, i per tants oficis junts cal ser de pasta d’aquella sang en la caldera, que no abastaria per fer la botifarra grossa.
Rita, xe, malapeça, a vore si et passa d’una vegà tota la ràbia, rebentes o, almenys, mos deixes ballar tranquils.
Hui, ella, ha enviat la polícia municipal a l Centre de Cultura Contemporània Octubre, a ca n’Eliseu, per prohibir el concert de 121db, uns amics i exalumnes, que presentaven disc nou. Xe, el feixisme parapepero et va a mida, dona, un encaix franquista que no saps defugir quan trobes l’ocasió. Tens ràbia, Rita, de ser una pobra dona que, és veritat, has arribat a ser alcaldessa molts anys, però ja s’ha descobert la trampa, els diners robats, la corrupció a dojo, les comissions, el que no sabrem mai, total per governar una ciutat de majories esquitxades d’il·legalitat i una cort de xorissos i botifarrons. Tens ràbia, Rita, per això envies la policia municipal a prohibir un concert de joves que canten en valencià, que fan bon rock, argumentan potser que el local d’Acció Cultural i de tots els valencians que ho vulguen, no té els permisos per organitzar aitals esdeveniments. Potser, no ho sé. Però d’aquets locals, tu i els teus en feu servir cada dia, els subvencioneu la despesa, afegiu altres pagaments que no podem esbombar, o organitzeu festotes privades en locals públics, amb soldades de funcionaris públics: perquè tothom sabem com meneu l’economia i la doble comptabilitat, xica.
Benvolguda batllesa, molta intel·ligència, no: barroeria, mala fel, males arts i mala sang en favor d’una política estúpida fins a l’insult.
Potser hui t’avorries, i has enviat uns quants municipals a tocar-mos les castanyes, potser els municipals que van lliurar l’altre dia, perquè tants com en vas usar privadament per l’enterro de ta mare, no sé si serà legal… Què valia tot plegat, en euros blancs, comptables, que no siguen robats? Això és prevaricació, xica, potser una falta més grossa i sis vegades més greu que presentar un disc en un espai de cultura i de llibertat, malgrat els papers i les llicències que, potser, ens exigiu, si no som dels vostres.
Però bona dona, ser dels vostres vol dir ser corruptes, lladres, malfaeners i llepaculs, malparits en definitiva, i per tants oficis junts cal ser de pasta d’aquella sang en la caldera, que no abastaria per fer la botifarra grossa.
Rita, xe, malapeça, a vore si et passa d’una vegà tota la ràbia, rebentes o, almenys, mos deixes ballar tranquils.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de males arts per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent