Ulisses20

Bétera, el camp de túria

No s’és res si no s’és poble.

La Fundació La Masia ha organitzat hui un sopar en favor del país, al si de l’escola. Reconeixements, concerts, soparot, d’una escola entusiasta que manté viva la flama de la llengua i de la cultura: hi reconeixien el treball d’un alumne que ha arribat al cim de la pilota, Soro III acaba de guanyar el campionat individual d’escala i corda (encà me l’han presentat en directe). També reconeixien el treball d’una mestra, Maria Penya, premi Soler i Godes, que n’hi havia mestres bones en aquell sopar, amics en la seua majoria, i músics, entre més Nèstor Mont i Pep Gimeno, que en la fotografia ensenya un instrument a un grapat de xiquets que no tenien son ni falta que feia. Botifarra ha fet un concert dels seus, parlat, xarrat, amb tot d’anècdotes, frases fetes, refranys, contalles, succeïts… del romanç de Senyera, passant per les jugadors de burro o la Jota de quintos, o aquell succeït entre el rector i la majordona de dos forats, una llengua llarga d’Aixàtiva que en una escola és una gran exuberància lingüística, ara que vivim temps de retallades i tantes restriccions.
Damunt l’escenari la consigna: «No s’és res si no s’és poble: música, cant, art, esport, educació en defensa de la llengua…
Per cloure la setmana una cirereta extraordinària entre amics i grans mestres.
(la coca era molt bona, i el preparat de Teresa, explosiu)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent