Ahir vam ser al Congrés de l’Alcúdia, la V edició aplega més de cinc-cents mestres, molt de compte, que volen aprendre i continuar formant-se. Enguany, el Congrés fa un homenatge pòstum al professor Josep Lluís Bausset, un homenot valencià en tots els sentits. Pel que fa a la primera jornada i les dues ponències hi ha divisió d’opinions. Cap de les dues no va ser pràctica, per a l’escola, ni didàctica. Si voleu, ensabonadaora davant una audiència lliurada i àvida.
Federico Mayor Zaragoza ja té una edat i no sabem si aguanta un partit complet. Amb tot, té discurs, benevolent, en favor de la llibertat i la responsabilitat. No cal oblidar que és un home de la vella UCD, ministre d’educació l’any 1981. Després va pegar cap a metes més europees. Ell diu com és que no es consulta els mestres, quan s’apliquen reformes en educació, si són qui més en saben. És a favor de l’evolució, però no de la revolució, ai. Mesurat, amb un valencià de Tortosa carregat d’estriuctures castellanes, però d’interés. Per ell, la llibertat i la responsabilitat són principals, i va deixar anar sense parlar d’insubmissió, que els mestres no haurien d’acceptar segons quines normatives, si atempten contra l’escola. La llei Wert atempta directament.
Després, el catedràtic José Gimeno Sacristan va amollar un discurs sense pauses, ni comes ni de vocalització adequada. A mi sembla una mica un Toulous Lautrec immòbil davant el micro, amb algun embolic que ell mateix va fent-se ambb l’edat. No sé com serà de divertit, fent classe, les conferències són d’avorriment, malgrat que vol pegar canya: però si elll va ser responsable durant molts anys de dissenyar i organitzar l’educació d’aquest país! Ahir prou que feia el xerraire sense arribar enlloc.
Hui tornem a vore què ens expliquen, uns homes tan sabuts, a l’Alcúdia.