Alguns ja proven d’afluixar, diuen ràpidament els del psc-psoe, de revifar l’assumpte de l’espana federal, en canvi que els catalans renuncien a l’horitzó. N’hi haurà més exemples, d’oferir almoines en canvi de renúncies, i exemples de major repressió contra els valencians, de deixar-nos sense senyal amb la resta del país: deia hui Salvador Cardús la poca intel·ligència demostrada pel pp espanol en aqueixa decisió dissortada, pressa contra els valencians (comentari que de seguida ha tapat el Fuentes, pobret, per ell era massa temps en favor dels valencians, aquells segons).
El model espanol del pp és irrenunciable. El clam ahir a Barcelona també és irrenunciable. En aquest xoc, prendrem mal els uns i els altres, i els valencians doblement. Ara mateix, continuem amb la burrera mediàtica de perdre un dels recursos en favor de la llengua als mitjans, justament hui que l’administració valenciana argumentava que posaria tots els recursos disponibles i necessaris en favor del seu decret de plurilingüisme: home, pocavergonyes, en favor del valencià no serà, que la mentida us albarde els lloms, perquè prohibir-nos aquells canals de televisió n’és una prova suficient de la pocapena que ens governa.
Faran bé a Catalunya de no creure tantes trampes i hamets com els oferiran a partir d’ara… Com seran de rucs, els que ens mostren la carlota, la xirivia i la pastanaga.
Per cert, que la ceguesa valenciana d’una majoria no sembla que passa el riu de la Sénia, ara mateix. Recordem que ací encara ens governen els mateixos amos que han arruïnat els valencians, que els han furtat, que ens han buidat les caixes, els bancs, i els estalvis del futur… els mateixos que ara ens presenten tot de retallades mentre ells viuen de rics i del luxe… La xirivia, la carlota i la pastanaga…