Publicat el 26 de juny de 2012
La justícia espanola declara la guerra a l’escola
Una declaració de guerra en tota regla. Per traïdoria. Un colp d’aquest calibre és un atac frontal al país, i el president hauria de convocar d’urgència el seu gabinet, els consellers i els mitjans i dir-los-ho clar: a prendre pel sac la justícia espanola. Perquè un atac directe a l’escola i a la llengua és un insult al país, a la voluntat popular, al parlament, a les institucions, al govern…, ves si no fa pudor tot plegat. Una merda, pudor, és portar el feixisme per les institucions legalitzades d’ells, que sempre tindran majoria. majoria contra la perifèria. Espana no ens aguanta, no ens vol si no és de cap cot, ofegats, sotmesos. Ves quina prostitució no s’havia destapat dins la pròpia justícia, al capdamunt de tot, i se n’ixen per aquest cantó, d’insultar-nos directament: democràcia?, ni la coneixen, ni la volen, ni se la creuen. Quan no són les lleis espanoles, els polítics espanols, són els jutges i els jutjats espanols. I no ens podem creure res. No els podem creure més. Desacatament? No. El desacatament és insuficient. L’única via possible és la independència. I ja fa tard el president Mas de convocar la roda de premsa i fer una declaració valenta. D’estadista, de polític, de coratge. Som o no, un país?
– El puterio judicial és de l’ordre de l’economia, la banca, la corrupció i tota la martingala parafeixista espanola dels últims setanta-cinc anys, des del colp d’estat d’en franco i els militars que patim insuficiència… Però fins i tot és perillosa, la justícia, infinitament més creminal. A cagar, home, a cagar tants monicacos com es pensen herois de cacau i plàtan.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de males arts per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
A hores d’ara i després de tant d’esforç esmerçat, o un camí és senzill o és errat.