LA GRAN NOTÍCIA DE LA SENYORA PITXOTE
Un bon dia de sol, la senyora Pitxote, professora de Jordi i Albert, va entrar en la classe amb més cara d’enuig que de costum.
—A veure, asseieu-vos tots! —va cridar la professora—. Vos porte notícies dolentes: estic a punt de jubilar-me.
—Béeeee! —van cridar els xiquets.
—Però no hui! —els va tallar. —Quan acabe l’any escolar!
—Oh, noooooo! —van gemecar els xiquets.
—No obstant això, els professors m’han organitzat una festa de jubilació hui mateix… —va dir la professora.
—Béeeee! —van cridar els xiquets.
—…durant el pati—va tornar a interrompre.
—Oh, noooooo! —van gemecar els xiquets.
—Hi haurà muntons de gelat gratis! —va dir la professora.
—Béeeee! —Van cridar els xiquets.
—El meu sabor favorit és brull de cabra russa! —va dir la professora.
—Oh, noooooo! —Van gemecar els xiquets.
-Però abans —va dir la professora—, farem una altra cosa molt divertida. —Béeeee! —van cridar els xiquets.
—Targetes de “Feliç jubilació” per a mi! —va dir la professora.
—Oh, noooooo! —van gemecar els xiquets.
La professora Pitxote va recórrer la classe repartint sobres, fulls de cartolina i plantilles en forma de palometa a tots els xiquets. Després va escriure un poema en la pissarra.
—Molt bé, ara traieu les ceres —va ordenar asprament la professora.
Amb aitals responsables d’avaluació i qualitat, els xiquets encara ixen massa bé.