Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 24 d'abril de 2012

L’escola avaluada

La conselleria valenciana d’educació ha començat l’avaluació diagnòstica de l’escola. De primer, les proves es passen a 4t de primària; de segon, la faran els alumnes de de secundària. És una avaluació preparada per ells mateix, perquè no volen passar per l’avaluació PISA. Segons que ens van alliçonar a l’última de les reunions de directors, per això calen avaluadors externs i això té un cost. Com si l’avaluació organitzada internament fos gratuïta.
Se suposa que és una avaluació diagnòstica, res a veure amb l’avaluació formativa de què parla Neus Sanmartí, però en la primera de les proves de comprensió, els correus i les xarxes ja n’han dit prou i bo: de fet alguns mitjans se n’han fet ressó, de tal manera que anit la conselleria va enviar un correu als directors perquè, davant la tempesta, si ho preferien, canviaren el text de lectura.
Vet ací la primara de les lectures enviades als centres, perquè els alumnes de segon de primària passaren la prova de lectura i mecànica:

LA GRAN NOTÍCIA DE LA SENYORA PITXOTE
Un bon dia de sol, la senyora Pitxote, professora de Jordi i Albert, va entrar en la classe amb més cara d’enuig que de costum.
—A veure, asseieu-vos tots! —va cridar la professora—. Vos porte notícies dolentes: estic a punt de jubilar-me.
—Béeeee! —van cridar els xiquets.
—Però no hui! —els va tallar. —Quan acabe l’any escolar!
—Oh, noooooo! —van gemecar els xiquets.
—No obstant això, els professors m’han organitzat una festa de jubilació hui mateix… —va dir la professora.
—Béeeee! —van cridar els xiquets.
—…durant el pati—va tornar a interrompre.
—Oh, noooooo! —van gemecar els xiquets.
—Hi haurà muntons de gelat gratis! —va dir la professora.
—Béeeee! —Van cridar els xiquets.
—El meu sabor favorit és brull de cabra russa! —va dir la professora.
—Oh, noooooo! —Van gemecar els xiquets.
-Però abans —va dir la professora—, farem una altra cosa molt divertida. —Béeeee! —van cridar els xiquets.
—Targetes de “Feliç jubilació” per a mi! —va dir la professora.
—Oh, noooooo! —van gemecar els xiquets.
La professora Pitxote va recórrer la classe repartint sobres, fulls de cartolina i plantilles en forma de palometa a tots els xiquets. Després va escriure un poema en la pissarra.
—Molt bé, ara traieu les ceres —va ordenar asprament la professora.

Amb aitals responsables d’avaluació i qualitat, els xiquets encara ixen massa bé.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de mestres d'escola per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent