No sé qui l’assessora, la consellera d’educació, Maria Josep Català, però no l’encerta. Almenys avui, no l’ha encertada, des del nostre punt de vista. Jo havia manifestat la meua negativa a convidar-la, sobretot perquè pensava que no vindria, que l’administració valenciana, per segons quines misses, li agrada el paper galdós. Ella és la maxima autoritat política en matèria educativa, i avui Caixa Popular, una cooperativa dedicada al finançament i als serveis socials, lliurava els seus premis d’innvació educativa i de gestió. Confluïa que és l’any internacional de les cooperatives. Això no ho han decidit els rojos catalanistes de les cooperatives valencianes (sobretot perquè també n’hi ha cooperatives de dretes, i de menys nacionalistes). Això ho ha decidit l’ONU, poca broma, l’Organització de Nacions Unides. Però la consellera ha preferit de declinar la invitació confirmada fa molt, a última hora. Aqueixes coses sembla que es fan sempre a última hora. No sé si tenim cap empresa de finançament pròpia, a més de Caixa Ontinyent, i allà hi havia representades escoles de prestigi, entre elles les guanyadores dels premis d’enguany a la innovació. Ni això no ha sigut suficient per la consellera.
Un altre colp serà, dona, tindràs massa oportunitats per esmenar la pífia, que te’n donaran més que no voldríem. I ves que avui era venir a triomfar, en un auditori fet, el Club diario Levante, que fins i tot la cartelleria era en espanol, perquè ningú no es confongués en l’acte, si venia de ponent, o de més enllà.
Ep, pel que fa a la llengua, nosaltres també peguem en la torpesa. Però, com Maria Josep, també tenim temps i recorregut per esmenar-nos. A vore si ara que hem descobert que ‘#Notenimconstitució’ perdem l’oli necessari en tangents i sinèrgies pròpies.
A algunes edats ens costa d’aprendre a vocalitzar tota la fonètica seguida.