Ens faltaven ara les càrregues policials contra els joves, les provocacions de xulos i fatxendes amb porres i pistoles, com en la dictadura, com en la transició, com en esta falsa democràcia d’una consitució rància i cucada; sí, molts llestos tots aquests que se senten tant orgullosos de ser espanols i tota la pesca: vinagre. home! Els policies són enviats pels representants polítics del pp d’espana i del pp de València a pegar als joves, a tancar-los, perquè els joves exigeixen el dret d’estudiar dignament, amb uns mínims, mentre els altres, els refillets dels Undargarín i la infanta, i el monarca de les copes, i els emarsa del pp, i Rita, i cotino, i el burro de fabra, furten i roben a grapats; contra aquests la policia solament llepa i els adoba el camí del lladrocini: és contra els joves que els governs de torn llancen la repressió i la policia, els bruts d’una pel·lícula massa vista, massa assajada i estudiada, en aquest territori. Ens faltava això, als valencians, deixar lliures els corruptes, i els fillsdeputa, i enviar tota la repressió contra els joves… Potser la provocació dels policies és perquè comencem a cremar-los la comissaria, la presó, l’ajuntament, i tots els indrets que representa que deuria representar la democràcia, però que solament que representa un poder corrupte, malèvol, de polítics pocapena amb la majoria suficient per creure’s que són els amos i poden traure el cristo gros, les porres, les pistoles, els insults, les manilles, és la lliçó que ara ensenya València, com som capaços de podrir allò que ja és podrit.
Després de l’espectacle de l’opusdeïsta Cotino exercint de feixista popular a les Corts, podem esperar-nos qualsevol misèria, fins i tot que els porcs vinguen a acabar-se les bellotes en aquelles institucions valencianes tan gracioses, que la demència dels populars no té limits, ni horitzó, i el ridícul és tan gros que europa creu que ací encara roda pel·lícules un home anomenat buñuel, sobre els golfos, els malparits i els miserables: sí, València és un espectacle, cada dia en passa alguna que la posa al capdamunt de la gran vergonya: ara el feixisme, ara la repressió policial, ara urdangarín, ara rita, ara fabra, ara camps, res no és prou, ni suficient, ni té límit.
Carregaran contra els joves, els colpejaran, els tancaran, i no passarà res, res de res. perquè ells són la policia, són els jutges, són la llei, són els polítics, són el pp, són el que són i no n’hi ha prou cabeçons ni aparells per albardar-los tots.
Fins que no en passe una de més grossa, i algú prenga més mal. Que sembla que és el que busquen, la intenció feixista, d’aquests sangoneres.
Demà ens temem el pitjor, i el pitjor, com digué un escriptor anglés, és elàstic.
A vore quan ens adonem que els Països Catalans estan colonitzats i com a totes les colònies n’hi han amos i submisos, fin que preguem, els catalans, les regnes de la nostra terra, patirem i patirem.
Aquests estudiants són joves i immadurs però no hem de permetre que els assassins de blau els atonyinen.
Ensenyent-los com han d’actuar. Contra els fills de puta espanyols i botiflers no podem anar amb la rabieta, ja veiem que són animals sense cervell, valents amb pistoles i porres, al cap i a la fi covards de merda.
A les manis en silenci, ens provocaran car volen gresca, però noslatres hem de contestar amb càntics alegres, el nostres himne la Muixeranga.