La porquera valenciana
No s’enfaden amb els incompetents, els xoriços, els lladres, els fills de puta del seu partit, que han venut déu i sa mare per embutxarcar-se els diners, per traure’ls cap a paradisos fiscals, per governar-nos amb deshonor i ràbia. S’han venut el país i la gent, el present i també el futur, però s’enfaden amb Baldoví, per esbombar-ho.
No denuncien ni castiguen els delinqüents, els gànsters, els pocapena de politics locals, municipals, provincials, regionals… que ens han buidat els budells i l’anima, que s’han venut caixes i bancs, que han arruinat l’herència de centenars d’anys en un bufit, en apenes una fracció de democràcia, han enfonsat els valencians a la misèria, però s’enfaden per cinc minuts de discurs, de veritat ràpida, contundent, brutal.
Per celebrar-ho se’n van a dinar i de copes amb els delinqüents, atien el verí d’uns quants mitjans, tipus el niu de serpotes de Canal 9, i s’engreixen crestes i culots per evitar el ridícul: des que el món sap què és València, què val valència, quin és el valor que ens atorguen, la pollastregota Rita i la resta de calendaris no riuen de la mateixa manera, ni trauen pit ni s’ompliran de regalots amb tanta facilitat.
– El món us ha vist la desgràcia que representeu, desgraciats, i València no és sinó una ombra en pena, que no volen rosegar ni les rates.
Sí, som una porquera, però la causa té noms propis, cases amb carrer i número, i tots els valencians, no ho oblideu, no en som responsables. Gosaria dir, que ni tots els votants d’aital engendre de fariseus, en són, de responsables. Perquè molts milers d’aqueixos votants, no pensaven com llastimaríeu la política, la democràcia, i, sobretot, els mateixos valencians.
Això dels vestidets és una broma, i espere que siguen els entrants d’un dinarot de justícia, que ausaes que mereixeu la perpètua i, alguns, el garrot més dur, per l’estafa d’homes i dones que representeu.
que les neules i el PPiment
m´han fet suar la titola.
O! O! O! Gran meravella!
E dir-vos n´he una ben grossa:
Formula 1, Gürtel, Emarsa…
i aeroport peatonal
lletades, jutges i taronges
bé fan cantar la PPorcatera – o no?-
Aquesta és la vera història de lo molt anomenat bordell de la Comunidá Valensiana de Vesinos i dels peccadrius polítics . Au cacau.