Lo botxí i d’altres botifarres
Anau-hi, fills de muntanya,
anau-hi, barcelonins,
a resar un Parenostre
a qui fou nostre botxí.
Jacint Verdaguer
Que diu el PP, que durant la campanya d’eleccions per al 20N no farà bandera contra el català. Que ja ho tenen bé, amb el que ja han aconseguit. Ara per ara, deuen pensar, perquè en passar la festa, o la processó, ells sí que vindran a rematar-nos.
Que diu Rubalcava, que ell no té res a veure amb la raspallada a l’estatutet, ni res a veure amb el recurs contra l’Aranés, ni res a veure amb aqueixes campanyes d’intoxicació, contra Catalunya. Pel que es veu, aquest també ha començat la campanya en favor de les noves glòries.
Eliseu Climent diu que estem arruïnats, els valencians, per això l’Octubre no festejarà els premis com cal, sinó amb aquella austeritat que l’economia mundial ens depara, ajudada per l’estretor imposada per l’ex-valencià i futur sant, Camps, que serà el primer beat declarat amb l’odi més gros i cruent contra els propis valencians, i contra Acció Cultural particularment.
Emery argumenta que l’únic defecte de l’heroi català de tots els temps, mossén guardiola, és el de no esser prou valencianista. Xe, convideu-lo a un all-i-pebre i banyeu-lo amb orxata: quan es deixe el barcelona de segur que voldrà entrenar a Mestalla.
Si és per escrúpols, els socis d’AccióC preferiríem de lluir allò de la fundació al pit, en canvi de poder gaudir d’un programa cultural, educatiu i cívic sense la pena de saber si ens tancaran la casa de tots els valencians i/o catalans de valencià.
El dimoni Trichet proposa que espana encara trega més fel per la boca. Això és, el que demana és que catalans, valencians i mallorquins paguem encara més, els errors d’anys i anys, i l’obligació de continuar convivint amb harmonia i germanor, com si no pasés res de res.
Santandreu, el fatxa, ja sap que té butla per pegar, atemorir, insultar, agredir, violentar, càrrecs, homes i dones, amb la garantia que els jutges i els fiscals li perdonaran el que consideren simples malifetes sense importància. No m’imagine qualsevol dels nostres pegant, escridassant, insultant, agredint Rita, o Camps, o Rus, o Blasco, o Mariano, o ZP, o qualsevol d’aquells ploramiques, ja ho diré, mans netes, upyd i tota la pesca… sense que ens passés res.
Els mateixos del gremi, el corporatiu que decideix lo bo i lo just, demanen un any o dos de presó per penajr-se d’una grua, o per descarrilar una bandera… Xe, de lo bo i de lo just.
No cal esparar-ne gaire res més, dels tribunals, audiències, suprems, o constitucionals: tombaran la immersió, per dret de conquesta, i alguns polítics d’ací encara pensaran a participar amb ells, dels saraus i les fartaes. El tripartit carregava en favor d’espana amb l’excusa del guany social. Aquests d’ara peguen en massa covards per carregar, o carregar-se, res.
Dies irae, dies illa
Els diputats nacionalistes catalans sempre han tingut fama de pesseters a Madrid.
I ara es sap que almenys tres són dels més endeutats.
Sembla que a Madrid són uns experts i estudien molt bé al rival per trobar els punts débils dels nacionalistes catalans per fer que ballen al seu compàs, en volta del dels seus votants.
Doncs això a Madrid saben com viure i enriquir-se de les despeses públiques a més de tindre els polítics mentalitat d’Estat de país, mentre a Catalunya van deixant-se fer amb mentalitat regionalista i de pesseters venuts.
No n’hi ha color.