Contra l’ocupació
Realment és el que fan els polítics. Anar contra el treball, contra el treball productiu, almenys. Ells, els polítics que s’hi dediquen anys i panys a viure del romanç i de la política, són ben poc productius, malgrat que exigeixen tot de luxes i complements per a les seues despeses particulars. En Camps per exemple, president dels valencians, diu que el problema de la desocupació a València és culpa del govern d’espana, que ells, els polítics valencians no poden fer res, res de res. Realment, els uns i els altres, no saben fer res, però sobretot, no saben fer res contra la desocupació.
Va amb la política, sembla, la incompetència. I molts anys que dura aquest ofici, viure de la paraula fluixa i de les promeses, per acabar no sabent fer res, res de res. Però ells no dimiteixen. No. Diuen que el problema de la desocupació és extern, que ells no el provoquen, però que no saben què fer. Anys i panys que governen, sense dimitir, sense demanar perdó, sense donar raons de quina cosa fan, si és que fan res, tret de cobrar uns salaris fantàstics, per anar darrrer els micros dels mitjans dient què pensen, que pensen moltes coses per adobar això i allò. Caram, no dimiteixen mai, els polítics, malgrat la seua comprovada ineficàcia.
Contra l’ocupació dels polítics, home. Per incompetents i ineficaços.