Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Saraus que fan festa

Després de sopar va venir la segona part, el sarau. Malgrat que és d’etimologia castellana, allò que representa ens vindrà a pèl, per explicar una mena de festes que han desaparegut gairebé completament; més conegudes, farien un paper extraordinari, sobretot contra certs tipus de festes que no són sinó siroll, que no deixen parlar, ni ballar, ni fer un glop tranquil·lament. Fermín i Eduardo, acompanyats d’un jove flautista que no recode com es deia, van anar desxifrant cançons, boleros, fandangos, jotes, mentre la gent de l’Aljama i un del Bassot, i uns quants amics més que s’havien aplegat i volien aprendre, anaven ballant així, i d’aquella manera, aquesta fa tres passes de l’un costat i repica el taló, ho veieu, i saps com es aquesta, les sabia totes, Fermín, i les anava fent perquè la gent anés ballant, feu un canó, agafeu la parella, les dones en aquesta banda, i ara… i cantaven, ell o Eduardo, i van passar dues hores ben comptades, i n’haguérem estat més, potser, que els homes podrien continuar, asseguts en aquelles cadiretes, mentre els altres anaven comentant els balls, la dansa, el comiat… Una guitarra vella i dues veus no gaire joves, però sabudes, van filar una nit de festa com es feia antigament, imagine, als pobles, a les places, quan havien de festejar una collita, unes noces, un naixement… Abans no hi havia tant d’entreteniment, comentava Fermín, i cantàvem per qualsevol cosa, i qualsevol cosa servia per cantar. Ara ens costa més, com ho diria, organitzar un sarau, ordir una festa, potser que hem perdut genuïtat, idees, o la senzillesa d’aquests homes que ens acompanyaven anit en favor de la música, del ball, de la festa, de les idees. Com ens en calen, de noves idees; o d’algunes idees velles encara més vàlides.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent